Comunicació

El zàping

Marededéu del poble

El documental de Cuní és revelador i planteja una reflexió de fons

Fa una setmana reclamàvem a la tele que, sovint, com a espectadors, només volem que ens expliquin una bona història, que ens entretinguin, distreguin, amb una pel·lícula. Però quan ens entretenen, explicant-nos una història real, que va passar als Pirineus, que sembla de pel·lícula, pròpia de best-seller, amb marxants malvats i burgesos defensors de la pàtria i del patrimoni del país, i ho fa un documental, un gènere que no sempre es digereix amb facilitat, la sensació és molt gratificant; no hi ha res tan satisfactori com que la tele et descobreixi quelcom. I si un adjectiu qualifica L'aventura del romànic, d'una hora de metratge –la justa–, és interessant. Narrat en primera persona i directa, el documental és personalíssim. Té la marca Cuní no només per la seva presència en les entrevistes als experts sinó per aquell to de proximitat, com quan conversa amb els veïns d'Ainet de Besan que li ensenyen la creu al bar del poble, o a la plaça de Conques amb les mestresses i la marededéu al costat. Tresors de museu que els veïns consideren, per fe i per patrimoni, seus i que es passen de casa en casa. En el seu periple pels pobles petits, es permet també dir-li a la veïna que fa olor de festa major i si ja prepara canelons. Són escenes disteses, amenes, a l'inici del documental, que contribueixen a atrapar l'espectador. Però més enllà de les anècdotes i de l'èpica necessària i de l'accent anglès de Cuní quan fa referència als museus americans on hi ha les joies del romànic català, i de si en algun moment esperes que aparegui Pilar Rahola darrere la sagristia, el documental és revelador i planteja una gran reflexió de fons: on ha d'estar l'art?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.