Comunicació

El zàping

Que bonic és treballar!

Sempre surt una versió millorada d'un mateix davant l'objectiu

L'últim docureality d'Antena 3 és El jefe: un alt càrrec d'una empresa s'infiltra entre els seus treballadors com un més. I, des de l'anonimat, copsa l'ambient, les preocupacions i desitjos dels seus empleats. Es pressuposa que és una empresa molt gran, molt diversificada, perquè és poc creïble que ningú reconegui ni conegui el cap. A més, la caracterització és massa simple: es treu el bigoti, i apa, una nova identitat. En la setmana que està fora del despatx, el cap no només no és hàbil amb les tasques manuals que li encarreguen –només espera l'entrepà– sinó que se'l nota massa encuriosit; fa sospitar. I sobretot el gran problema són les càmeres. Per dissimular el projecte, expliquen que estan fent un documental d'un desocupat que ha trobat feina. Els treballadors no es comporten com ho farien sense càmeres. Ni ells ni nosaltres. Tothom fa aparèixer una versió millorada de si mateix davant l'objectiu. No em crec tampoc que els caps siguin aliens a la realitat, a les vivències de qui està a la base de la piràmide i que per això aturin l'ERO. L'escena en què l'executiu ho demana al seu superior, que és el seu oncle, de nit, en el cotxe, en un pàrquing, sembla treta d'un thriller policial dolent. Tot respirava tanta bonhomia, un esperit tan Disney: una adaptació empresarial de Que bonic és viure!. Coneixedor de la realitat, el cap regala un viatge a Saragossa, per veure el Pilar, a un dels treballadors, en fa fix un altre i atura l'ERO. Però no hi ha res més cruel que una pel·li de Disney. Al final, unes lletres recorden que s'havia gravat feia un any i que recentment l'empresa ha hagut d'executar l'ERO.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.