Comunicació

El zàping

Sèries que fan estiu

La ficció policial amb xancles és pròpia dels noranta

I no em refereixo a les reposicions, tan habituals fa uns anys a les programacions d'estiu de les cadenes, i de les quals ara, perquè hi ha més competència però sobretot perquè hi ha internet, no poden abusar. Les sèries que fan estiu són aquelles en què hi ha platges infinites, palmeres, noies en biquini i surfistes espectaculars; la tele ensenya sempre una realitat millorada, una versió amb Photoshop, del que hi ha a fora. Pacific Blue, Los vigilantes de la playa, Acapulco heat... s'inscriuen en aquesta línia de la ficció policial amb xancletes; un gènere molt propi de la televisió de finals dels anys noranta que es definia per una estètica de platja i per escenes de videoclips musicals inserides en la trama sense cap vergonya. Són sèries els protagonistes de les quals sembla que estiguin eternament de vacances; però no, estan al servei dels altres, sempre a punt per fer el que els guionistes decideixen: resoldre un assassinat, destapar una banda de narcotraficants o desemmascarar els enemics en la sempiterna lluita entre el bé i el mal, entre els que estan amb la llei i els que se n'han apartat. Aquesta setmana Cuatro ha fet un pas més en l'aposta d'estrenar i no repetir; d'engaltar una sèrie d'època, que sempre és feixuga però es fa més lleugera si potenciem la trama eroticohistòrica, com Los Borgia, amb una sèrie més lleugera com Hawai 5-0. El patró, però, és el mateix: superpolis guaperes, amb històries personals, i que treballen més amb els ordinadors que amb les pistoles, però que fora d'aquest univers nerd també tenen moments d'acció per imitar James Bond amb persecucions infinites.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.