BFN

Quan Andreu Buenafuente, a la penombra, situat a la porta envellutada, com de teatre antic, que donava accés al plató va tancar els llums i va escenificar l'adéu (millor pensar que és un “a reveure”) ens esperava encara la paròdia-paràbola final, sempre amb missatge. Ho havia dit uns minuts abans, en el monòleg de cloenda, quan va recordar que amb la comèdia es pot dir el que vols dir, amb tota la intencionalitat, i a més, te'n vas al llit havent rigut, satisfet, i això és el més saludable del món. La recepta de la felicitat, vaja. Berto i Andreu han demostrat que són una parella amb química –com en la millor època de Martes y Trece–, un duet còmic amb grans actuacions, tal com es va poder recordar repassant els millors moments. I en la seva particular visió de Regreso al futuro, el gag amb contingut, eren, segons figurava en el diari que trobaven, en el 2025. Punt positiu i punt negatiu. Primer, els guionistes de BFN pensen que encara hi haurà premsa en paper i la tele, el 2025, serà com ara o pitjor. A la tele del 2025, Andreu i Berto, ja decrèpits, han d'incloure un streeptease per cloure el programa.

Andreu ha tancat un programa, però també un cicle i una manera d'entendre l'entreteniment. Plega abans que es vegi obligat a incloure aquella televisió que fa sentir incòmode l'espectador? Decideix tancar la paradeta abans de veure's obligat a entretenir l'audiència amb recursos de tele berlusconiana? L'adéu és sempre molt més sorollós i en la lògica de la tele, d'usar i tirar, és, en el fons, el més normal. Tot té un final, tot s'acaba... el problema és que el que s'acabi no tingui cabuda en el futur.