Comunicació

El zàping

El núvol de La 2

Excessiva metàfora i falta d'un llenguatge directe

Fa temps que La 2 i el 33 tenen vides paral·leles en molts programes. Des de fa dos dijous La 2 emet a les onze de la nit La nube, sobre la nova era digital. A diferència, però, del Generació digital del 33, que disposa d'un equip d'experts i aposta no només per novetats del sector sinó també per continguts més pràctics i útils per a l'usuari, a La nube s'agafen a això d'internet com si fos una cosa màgica més pròpia d'arts de nigromants que d'avanços tecnològics. També s'hi nota poc assessorament: que diguin que faran història a la televisió connectant amb una espectadora via Skype... En Bassas cada dos per tres ho fa al 3/24 i també els espectadors d'en Cuní el fan servir per participar. Poca revolució en un programa que estèticament recorda La noche abierta amb un plató minimalista i amb núvols infantils del Planeta imaginari de mitjan anys vuitanta. Tampoc hi encaixa el presentador, Toni Garrido, que té veu de ràdio nocturna i no de magazín de tarda de RNE. Comença amb un monòleg totalment innecessari, més com a sermó que no pas com a presentació dels continguts. I no és un expert. En l'últim programa l'equip tècnic de La nube també estava molt dispers: els vídeos sense off entraven tard, i els convidats estaven disposats d'una manera estranya al plató. Massa errades per a un programa de TVE, i no són excusa les retallades. Excessiva metàfora i falta d'un llenguatge directe i de continguts específics i concrets. Si Generació digital t'apropa a aquest univers, La nube te n'allunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.