Periodistes piuladors

Els periodistes han fet seu l'eslògan publicitari, la frase zen de Bruce Lee (Be water, my friend), que fa vuit anys promocionava una marca de cotxes de gamma alta, amb Be Twitter, my friend. Ser periodista i ser actiu a la segona xarxa social després de Facebook són fets indestriables de la professió, que l'usa com una eina periodística fonamental en les seves rutines diàries. Així ho va manifestar el director de Vilaweb , un dels pioners d'internet i piulador insígnia, Vicent Partal (@vpartal), en el col·loqui sobre com ha canviat Twitter la manera de comunicar dels periodistes; l'acte va obrir ahir al vespre a la Casa de Cultura la Setmana dels Rahola. Partal estava acompanyat dels periodistes (i també piuladors actius) de Catalunya Ràdio Clara Jordan (@clarajordanvila) i Xavier Graset (@xgraset). Moderada per la periodista Clara Sánchez-Castro (@moltclara), la xerrada es pot rastrejar a Twitter a través de l'etiqueta #BeTwitterRahola. Entre altres reflexions i frases piulades en 140 caràcters, Xavier Graset va dir que és un canal on hi ha més emoció, impuls i abraonament i sovint cal pensar abans de piular. Partal hi va afegir que si hi ha algun manual d'estil a Twitter “xiquets, ha de ser el sentit comú”. Clara Jordan, en el seu dia a dia, va explicar que Twitter dóna idees i és més professional, un adjectiu en què van coincidir tots els assistents en comparació de Facebook. “És el pols del país i facilita escoltar la gent”, va dir Vicent Partal. En aquest sentit, es va insistir en el fet de seguir perfils –el seguiment és per Graset un concepte molt messiànic– de diferent tarannà. Clara Jordan ho va reblar dient que Twitter no representa tota la societat, alhora que va botzinar la classe política, la qual no sap gestionar Twitter. “Si un polític vol arribar a la gent, ha de dur ell el seu compte”. I si a Twitter tothom pot escriure qualsevol cosa, per Partal el periodista s'ha de guanyar “la credibilitat piulada a piulada”; això sí, “es perd en segons”.