‘L'endemà'

Ja s'han emès dues entregues de L'endemà (TV3) i –permetin-me la hipèrbole–la primera reacció ha estat tallar-me les venes. Quedar-se sense feina i tenir un fill autista. No voldria ser simplista ni injust, però no em resisteixo a preguntar-me si és necessari aquest esperit tan depressiu. No demano que tot sigui l'endemà que et toqui la loteria però, home, una mica més de trempera no estaria pas malament. He mirat la llista de propers programes i el patró s'intueix quasi sempre igual: un biaix de negativitat una mica carregós. El format està ben pensat i el tractament és interessant però detecto també una certa mimesi amb Respira, l'excel·lent programa de Lluís Reales que porta ja dues temporades a Barcelona TV. Alguns temes i testimonis estan repetits i l'enfocament és molt similar. Ja sabem que tot està inventat i que tots ens motivem mútuament –també aquesta columna s'inspira a vegades en idees i mirades alienes– no ho podem evitar i forma part del joc. Seguiré atentament la trajectòria de L'endemà. Serà, sens dubte, apassionant.

Estranyesa. Quina sensació tan indescriptible. Doncs la vaig experimentar durant l'entrevista que Jordi Grau va fer a Pep Guardiola després del Barça-Xakhtar de dimecres. L'entrenador responia lacònicament, si podia utilitzava monosíl·labs. Estava visiblement molest, o potser només demostrava el seu cansament davant l'evidència que tot el que diu és analitzat i judicat amb lupa. Potser mostrava un malestar concret envers TV3 per alguna cosa que no sabem. Sigui com sigui, un motiu més per mantenir-lo a l'ull de l'huracà.