Un vespre al Picarany

El mas d'Almoster on Gabriel Ferrater va viure obre les portes al públic durant unes hores

Unes 200 persones, moltes més de les previstes en un començament per l'organització, van assistir aquest diumenge a la tarda a Un vespre al Picarany. Amb Gabriel Ferrater, una vetllada literària amb la vida i l'obra del poeta com a protagonistes i que es va desenvolupar al mas que va gaudir molts anys la família Ferrater a Almoster. L'acte, ideat per l'escriptora Isabel Olesti i coorganitzat per l'Ajuntament d'Almoster, va aplegar molts veïns del poble, alguns fans de la poesia de Gabriel Ferrater (Reus, 1922-Sant Cugat del Vallès, 1972) i fidels mitòmans fascinats per la vida i la mort de l'escriptor reusenc, encuriosits tots per saber com és aquell indret sense el qual, segons va indicar Jordi Cornudella, un dels màxims experts en el poeta reusenc i marmessor de l'obra dels dos germans Ferraté, «Ferrater no es podria entendre».

L'actual propietat del mas, que és més un xalet que una masia, l'ha conservat pràcticament igual com devia ser en els últims anys que encara va ser de la família Ferraté. Ni la fusteria ni les làmpades de la gran sala d'estar, on diumenge es va projectar el documental Metrònom Ferrater, sembla que no s'hagin tocat en molts anys, fet que va facilitar la immersió del públic en l'atmosfera ferrateriana. Al mas s'hi arriba per un ampli caminal que s'endinsa pel bosc de pins espès i un punt feréstec, que envolta la casa i l'aïlla amb eficàcia de l'entorn, que des de fa uns anys està dibuixat pels nombrosos xalets de les urbanitzacions Picarany i Castellmoster. Urbanitzacions que, evidentment, no existien quan Gabriel Ferrater hi passava llargues temporades, fet que dóna una idea de l'extrema solitud de la vida al mas. El xalet el van construir l'any 1924 els pares de Gabriel Ferrater, Amàlia Soler i Ricard Ferraté, i des de llavors i fins als anys 50, en què la mare i els seus tres fills es van instal·lar a Barcelona després del suïcidi del pare, «es va convertir en l'autèntica casa familiar de Ferrater», segons Cornudella.

Aquests apunts biogràfics de la relació entre el Picarany i Gabriel Ferrater es van llegir durant la vetllada literària, la qual va consistir en la interpretació d'alguns poemes de l'escriptor a càrrec dels actors Ruth Enguita, Marta Llorens, Dolors Quintana i Ferran Vidilla, que van estar acompanyats per quatre estudiants del conservatori de Vila-seca que anaven posant el contrapunt musical als escrits. Entre els textos biogràfics que es van llegir, gairebé tots extrets d'Àlbum Ferrater, un dels retrats més exhaustius del poeta escrit per Jordi Cornudella i Núria Perpinyà i que va publicar Quaderns Crema l'any 1993, hi havia comentaris que el mateix Gabriel Ferrater va deixar escrits sobre el Picarany, i on explicava que es va acostumar a passar «més de la meitat de cada any al camp, a una masia voltada de pins (pins blancs: tots vitalitat vulgar), prop d'Almoster, als primers turons de les serres que tanquen per darrere el Camp de Tarragona». O un altre escrit, aquest cop de Carlos Barral, en què l'escriptor i editor recordava, l'any 1975, una visita que anys enrere havia fet a Gabriel i Joan Ferraté al Picarany (on els germans havien viscut un any sense dirigir-se la paraula i comunicant-se només per mitjà de notes escrites, assegura Barral) i l'afició a la pintura que Ferrater conreava llavors al Picarany. Els resultats d'aquella afició són cinc pintures a l'oli de tendència cubista i un d'estil simbolista que tenen el Picarany com a motiu i que s'exhibeixen actualment al Museu d'Art i Història de Reus.

Després del recitat dels rapsodes en diversos punts del bosc, la planta baixa del xalet, on hi ha una àmplia sala d'estar, es va quedar petita per encabir-hi el públic que va assistir a la projecció de Metrònom Ferrater, un documental realitzat per Enric Juste i que ofereix una imatge del poeta, lingüista, traductor, crític d'art i literatura i professor universitari (tot això va ser Gabriel Ferrater, va remarcar Jordi Cornudella al públic) a través d'una vintena d'entrevistes. Entre aquestes entrevistes, destaca la realitzada a Amàlia Ferraté (Amàlia Barlow des del seu casament a Anglaterra), que poc abans de morir va desgranar per al documental records de les estades de la família al mas. El documental inclou precisament imatges d'una pel·lícula familiar dels Ferraté rodades als boscos del Picarany, i que van ser molt celebrades pel públic de la vetllada.

Records del bosc

«El bosc del Picarany sembla que era d'una tia de la meva mare que ella havia heretat. A tots dos, al pare i a la mare, els va agradar aquell bosc i van decidir de fer-s'hi una casa que van dissenyar ells mateixos. Això devia ser cap a l'any 26. Van haver de buidar el bosc amb explosió de dinamita per poder fer un prestatge per a la casa perquè la muntanya tenia força pendent. El Picarany tenia tres plantes: a baix hi vivien els masovers i hi teníem una capella construïda a instàncies de l'àvia Soler en el mateix lloc on s'havia mort el seu fill, l'oncle Antoni; es va morir l'any 1927 o 1928 d'una diabetis que es va complicar amb tuberculosi; després, els diumenges el capellà d'Almoster venia a dir-hi missa i li donàvem xocolata per esmorzar; en arribar la Guerra Civil els pares van decidir de desfer la capella i la vàrem posar a les golfes. Al primer pis hi havia el menjador, les sales d'estar i les biblioteques; a dalt, els dormitoris i, més amunt, les golfes on dormien les domèstiques.

La meva mare va haver de vendre el Picarany a finals dels anys cinquanta.»

(Records d'Amàlia Barlow, germana de Gabriel Ferrater. Àlbum Ferrater, de Jordi Cornudella i Núria Perpinyà. Quaderns Crema, 1993).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.