Reivindiquen el pubillatge

Entre seixanta i senta municipis de la regió central segueixen la tradició d'elegir la pubilla i l'hereu –o només de la pubilla en alguns casos– i d'aquests, setze participen en certàmens fora de la població, segons dades de Foment de les Tradicions Catalanes. Aquesta quantitat “es manté” al llarg dels anys, assegura el seu president, Antoni Pérez. Segons Pérez, el pubillatge aguanta, sobretot a la Catalunya Central, que és considerada juntament amb Maresme com un “referent” al país. Poblacions com Avià, Taradell, Seva, Gironella, Puig-reig, la Pobla de Lillet, Òdena, Piera i Navàs o el barri berguedà de la Valldan tenen llarga tradició de celebrar aquesta festa i es viu intensament. En canvi, en altres llocs està costant més. És el cas de Súria, on s'ha deixat de fer enmig d'una forta polèmica, o Manresa, on s'han presentat pocs candidats.

Les dificultats de difusió de la tradició, les crítiques de ser un costum “carca” o fins i tot “freak” o el poc interès dels joves d'alguns municipis per ser pubilles o hereus no aturen el món del pubillatge, que assegura que és molt viu i es reivindica com una tradició catalana que cal preservar, sobretot en un moment àlgid de sentiment de país i en què Catalunya està immersa en un procés per convertir-se en un estat. “Si hem de ser un país, hem d'anar acompanyats de la història”, reclama Antoni Pérez, president del Foment de les Tradicions Catalanes, entitat amb seu a Seva que des del 1979 treballa per promoure el pubillatge. “Un país sense història no és país”, recalca Pérez, que aconsella als crítics que primer “es mirin les tradicions i la cultura”. El món del pubillatge és conscient que és posat en qüestió en molts moments. En parla la Berta Plans, presidenta de l'Associació del Pubillatge Solsoní. L'entitat va néixer fa sis anys com a revulsiu de la tradició. Plans admet que mantenir-la “no és fàcil però si hi ha gent que segueix lluitant, pot tenir continuïtat”, assegura. I hi afegeix: “hi ha d'haver gent al darrere, així sí, Si no, s'acabarà”, sentencia. Plans atribueix la falta d'interès d'alguns joves al fet que no coneixen realment el pubillatge. “La gent té una idea del pubillatge que no és real perquè no ho coneixen realment. De vegades la gent ho veu “freak”, però és una tradició molt maca que permet conèixer molta gent i molts pobles de Catalunya, t'arrela a la terra”, diu. I es pregunta per què mentre costa arrencar participants en ple procés del país cap a la independència.

Un dels casos que ha portat polèmica els últims mesos a la regió central ha estat el de Súria. L'Ajuntament ha decidit deixar d'escollir pubilla i hereu, després de cinquanta anys. I les declaracions del regidor de Cultura, Ricard Reguant, anunciant-ho va indignar bona part de món del pubillatge. Antoni Pérez assegura que “Súria és una excepció”. En el cas de Manresa, on s'han presentat pocs candidats, l'organització defensa que és perquè es fa una tria prèvia.