Les dones, castigades

L'escriptora nord-americana d'origen noruec Siri Hustvedt torna a Barcelona per participar en la diada de Sant Jordi amb una novetat sota el braç: un volum d'assajos i conferències sobre feminisme, art i ciència que ha intitulat La dona que mira els homes que miren a les dones (Edicions 62/Seix Barral). El títol no té res a veure amb l'arxifamosa novel·la de Stieg Larsson, sinó que neix de l'anàlisi que fa l'autora sobre la manera com tres artistes –Picasso, Beckmann i Kooning– retraten les dones com a objecte femení. Al mateix temps, es defineix ella mateixa com “la dona que mira els homes” en un impuls feminista que abasta tots els capítols del llibre.

Respecte al feminisme, l'escriptora pensa que hem de parlar de clar retrocés: “Als Estats Units Donald Trump va ser escollit per la seva misogínia.” De fet, ella mateixa ha patit, com a intel·lectual, “l'hostilitat”: “La diferència entre les dones i els homes intel·lectuals és que les dones han d'estar preparades perquè les ataquin i les castiguin; als homes no els castiguen pel fet de tenir conviccions fortes i molts coneixements”, argüeix aquesta autora brillant que, a banda de la seva tasca literària, amb títols com L'estiu sense homes (2011) o El món resplendent (2014) també imparteix classes de neurologia a la Facultat de Medicina Weill Cornell de Nova York.

De fet, Hustvedt ha conreat una “flexibilitat de ment” estudiant i llegint filosofia, literatura, però també neurologia, i un parell de les seves conferències sobre aquest tema queden recollides al llibre. “No hi ha cap disciplina prou complexa per abastar per si sola el que és l'ésser humà; s'han d'ocupar diferents perspectives per entendre-ho.” Les diferències, però, entre els dos terrenys són significatives: mentre que en les conferències que ha impartit sobre temes científics el 80% del públic són homes, en les de literatura i art aquest percentatge és de dones. “Es considera que la ciència és una cosa tancada, mentre que l'art és una qüestió de gust; de la mateixa manera, mentre que en literatura quan un home destaca es diu que té talent, si és una dona es diu que és emotiva.”

Com se surt de tot això?, es pregunta Hustvedt. Considera que el canvi passa per una presa de consciència com a societat, per un “allunyar-nos dels prejudicis que tenim tots plegats –en aquest sentit, Hustvedt assumeix que també en té– i que fan, per exemple, que una dona agressiva sigui vista d'una altra manera que un home agressiu. “Només d'aquesta manera podrem avançar com a cultura.”

Hustvedt va participar ahir en els Diàlegs organitzats per l'Ajuntament, i també participarà en la diada de Sant Jordi signant llibres.