Cultura

la crònica

La vida dels llibres

Tothom ho diu: el llibre està en perill de mort. Vull dir el llibre de paper, el que venen a les llibreries. Les noves tecnologies el desplaçaran. Si fins i tot les escoles tindran ordinadors personals en comptes de llibres!

Però cada dia en surten més. Dotzenes i dotzenes de títols que es posen al mercat cada dia. Llibres de tota mena, dels que s'enfilen de pressa als índexs de vendes i els que dormen uns quants dies –pocs– a les lleixes dels llibreters, tot esperant només ser retornats a l'editor pendents de reciclatge. Llibres nostrats, que ens parlen de les coses de casa, del carrer, del veïnatge; llibres universals, reconeguts, premiats i comentats a tot arreu; llibres d'homenatge a persones importants, a paisatges o a institucions; llibres d'estudi, d'investigació, de coneixements, plens de saviesa; llibres carregats de fotografies, il·luminats amb pintures, guarnits amb CD de música o de veus nobles; llibres infantils divertits i amens, o volums feixucs farcits de lletra menuda.

No donem l'abast per llegir el que duem a casa –i això sense comptar les col·leccions llamineres, com ara la Bernat Metge, a preus populars–. S'apilonen títols imprescindibles a la tauleta de nit. Ara mateix hi trobo, només encetats o a mig llegir, i tots d'autor gironí, La memòria de les formigues, de Iolanda Batallé; Vint-i-cinc anys i un dia, de Carles Monguilod; Moments de Girona, de Quim Nadal; Mort a Girona, de Miquel Fañanàs; Xevi, la màgia que mou fronteres, de Josep Valls; Sonets de sotavent, de Salvador Sunyer; Engrunes i retalls, de Modest Prats, i encara algun més. No és possible estar al dia. I encara que no he de llegir els meus, de llibres recents, que callo per prudència. I deixo estar els d'àmbit més general.

Tots els llibres ens aporten alguna cosa, ens enriqueixen. Molts, la majoria, es llegeixen com una revista, com un diari, que perden interès amb el pas del temps. Sovint han de fer lloc a les relectures dels que ens han marcat profundament i que ens cal retrobar per afermar-nos als sentiments més arrelats al nostre jo.

Arriba un dia –i ara és el meu– que els llibres et treuen materialment de casa. Les lleixes de les llibreries ja no donen per a més. Llavors cal fer una tria decidida i dolorosa i omplir unes quantes caixes amb tot el material que, amb tota evidència, no es podrà tornar a llegir. Ja he omplert sis caixes. I què se'n pot fer, de sis caixes de llibres usats, que les biblioteques no han de menester, les escoles no sabrien on posar i ningú no es deleix per tenir? Repartir-los pels bancs de les places? Deixar-los al costat dels contenidors?

Un llibreter de vell se'ls endugué. Per fer-me el favor, va dir. I em va pagar 20 euros. Podré comprar un altre llibre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.