Cultura

Obituari

Mor Pere Tàpias als 70 anys

La música, l'humor i la gastronomia van ser les grans passions de l'artista vilanoví

La seva població, Vilanova i la Geltrú, li concedirà la Medalla de la Ciutat a títol pòstum

El cantautor, radiofonista i gastrònom Pere Tàpias ha mort als 70 anys a l'Hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes. Feia setmanes que estava ingressat a l'hospital per una malaltia del fetge. Natural de Vilanova i la Geltrú, Tàpias es deia en realitat Joan Collell i Xirau però va adoptar el sobrenom amb el seu primer disc. La seva població, Vilanova i la Geltrú, li concedirà la Medalla de la Ciutat a títol pòstum.

Va debutar en el món de la cançó el 1968 amb un single de dues cançons: La Tia Maria i El Progressista. El seu estil informal i irònic no casava amb la seriositat de la Nova Cançó -de fet, no va ser acceptat als Setze Jutges- però això no li va impedir de triomfar en solitari gràcies a àlbums com Si fa sol ... (1976); 400 pendons (1979) amb la coneguda cançó La moto; Passeig del Carme (1980) o Xàndals i barretines (1982).

Tàpias va tocar diverses tecles i, un cop arraconada la cançó popular, va treballar al circuit català de Televisió Espanyola amb Què vol veure? i a partir del 1993 a Catalunya Ràdio amb el clàssic espai Tàpias variades. Molt arrelat a la seva ciutat, Tàpias també va ser durant 10 anys -entre el 2001 i el 2012- defensor de la ciutadania a Vilanova i la Geltrú.

Actualment, Pere Tàpias formava part de l'espai de cap de setmana El Suplement de Catalunya Ràdio, que ja li va dedicar un programa especial al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú el maig del 2016, quan va fer 70 anys. Pròximament es farà un altre programa especial des de Vilanova i la Geltrú en el seu homenatge i per recordar la seva figura.

Precisament, Pere Tàpies va interpretar les seves primeres cançons al Centre Catòlic de Vilanova als 18 anys, però no va enregistrar el seu primer disc senzill fins a finals dels 60, amb les cançons La tia Maria i El progressista. Havia estudiat Dret a Barcelona, on va freqüentar ambients artístics, i durant una època va combinar la professió d'advocat amb recitals de cançó per tot Catalunya, ja amb el nom de Pere Tapias.

7 discos i 85 cançons

L'any 1973, va publicar el primer disc, Per a servir-vos, en una època en què començava a portar la gorra que amb els anys es va convertir en un tret distintiu de la seva imatge. Més endavant, van arribar sis discos més, com Si fa sol, 400 pendons i Passeig del Carme, amb temes com El ventríloc. En total, Pere Tapias ha publicat set discos de llarga durada, amb 85 cançons que barregen la crònica, la sàtira i la tendresa.

A partir de l'any 1985, Pere Tapias va deixar la música durant un llarg període de temps, i es va concentrar en la cuina i els mitjans de comunicació audiovisuals. A Catalunya Ràdio, hi va arribar el 1993, amb el projecte Tapias variades, que s'emetia diàriament de 18 a 19 hores, en un format de programa cultural i gastronòmic que es basava en la participació i la complicitat dels oients. A partir d'aquest moment, es va convertir en una de les cares i les veus més populars de la ràdio.

Algunes de les claus del seu èxit van ser la proximitat amb el oients, la capacitat de generar empatia, tant en directe com a la redacció, i saber combinar la cuina de mercat i casolana amb els noms emergents de la nova cuina catalana. Per a ell, mai van tenir un no els xefs més destacats de la gastronomia del país, com tampoc el van tenir els principals crítics gastronòmics, ni els enòlegs i els productors de vins del país.

Un cop consolidat el Tapias variades en horari de cap de setmana, a finals de la dècada del 2010 s'incorpora dins el magazín dels dissabtes i diumenges a Catalunya Ràdio. En les diverses etapes a El suplement, va compartir complicitats i antena amb realitzadors com Tatiana Sisquella, Sílvia Cóppulo i, en els últims anys, amb Ricard Ustrell.

Pregoner, escriptor i periodista

El seu amor per la paraula i la cuina també el va portar a fer pregons i xerrades arreu de Catalunya, i a publicar llibres com Cuines, barques i fogons, Plats de festa o el recull Poètiques variades. També va treballar en altres mitjans com el canal català de Televisió Espanyola a Sant Cugat fent el programa Què vol veure (1983-1988) i els espais de cuina Afamats i La Factoria a Ràdio 4. En premsa escrita, va col·laborar al diari AVUI. Més endavant, el 2004 va estrenar una sèrie de programes per a les televisions locals de Catalunya amb el títol Tapias a la carta.

Va ser la primavera del 2016, quan Pere Tàpias va complir 70 anys, que l'equip d'El suplement li va retre homenatge al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, on van ser presents amics, músics i cuiners que el van ajudar a bufar les espelmes. Més recentment, després d'unes setmanes de baixa, va tornar a El suplement el 26 de febrer, coincidint amb Sant Medir. Enmig d'una gran rebuda per part dels companys i oients, va arribar fent el que ja havia convertit en una tradició: llançar caramels per a tothom. El director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, ha valorat la figura del gastrònom, cantautor i company Pere Tapias i ha destacat que “Tàpias va tenir la capacitat de connectar i superar qüestions generacionals”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Triomf femení total

Sant Sebastià

La drim_maxín publica un disc gravat en un mas durant dos dies catàrtics

girona
Un tast de...
Els Premis Literaris de Girona Fragments dels llibres guanyadors de novel·la, assaig i poesia

Amor a l’art

L’estiu del 1978 a Girona clausura el festival

sant sebastià

Viatge a la Girona ‘quinqui’ de l’estiu del 1978

sant sebastià
Crònica
música

Tres senyores veus al Grec

Barcelona

Oriol Bohigas lliura el seu fons a l’Arxiu Nacional

BARCELONA

Pilarín Bayés, Azagra, L’Avi, Jordi Bernet i Quim Bou, al Girocòmic

girona
Música

Cent anys de cant coral a les Planes

Les Planes d’Hostoles