Un tigre a la Ciutadella i altres clàssics

Amb 77 anys acabats de fer i una forma física i vocal impecable, Tom Jones, l’etern Tigre de Gal·les, va oferir ahir a la Ciutadella de Roses, dins del festival Sons del Món, el seu tercer concert a l’Empordà en menys d’una dècada. Amb una carrera que ja supera el mig segle a dalt dels escenaris, Tom Jones és tot un clàssic del pop, però no és l’únic clàssic que ahir va actuar en alguns dels principals festivals empordanesos: Chrissie Hynde i els seus Pretenders van tocar a Cap Roig, els també britànics –d’ànima jamaicana– UB40 ho van fer a la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, i Franco Battiato va cantar, acompanyat per les cordes del Nuovo Quartetto Italiano i Juri Camisasca, al Festival Castell de Peralada.

Tom Jones, que en els seus últims tres discos ha fet un viatge a la recerca de les seves arrels musicals, va obrir el concert amb Burning hell de John Lee Hooker i va combinar altres clàssics afroamericans i la Tower of song de Leonard Cohen amb els seus propis èxits, des de Delilah, It’s not unusual i What’s new pussycat? fins a Sex bomb i, ja en els bisos, el Kiss de Prince.

A Cap Roig, The Pretenders van seguir la mateixa estratègia, però amb una aposta encara més forta per les glòries passades: van començar el concert amb dos temes del seu últim disc, Alone (2016), que en definitiva és l’excusa per tornar a sortir de gira, però amb Message of love i Don’t get me wrong van entrar ja en matèria i la pràctica totalitat del concert es va centrar en els seus quatre primers discos, editats entre el 1980 i el 1986. Tornar a escoltar Chrissie cantar Back on the chain gang i Middle of the road continua sent tot un plaer.

Contemporanis dels Pretenders, UB40 van triar el camí d’un reggae cada vegada més melòdic, com ho va demostrar ahir la banda de Birmingham al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, on no van faltar Here I am, Red red wine i Can’t help falling in love, concentrades en la recta final del concert.

I als 72 anys, el sicilià Franco Battiato, ànima lliure i creador sempre inquiet, va interpretar al Festival Castell de Peralada cançons com ara La stagione dell’amore, L’era del cinghiale bianco, Cuccuruccucu i la final Centro di gravità permanente, en un concert tan extens com intens.