arquitectura
RCR Arquitectes crea un centre de recerca “obert’
Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta han adquirit una masia de la Vall de Bianya, el mas La Vila, que també donarà “espai” a les peticions per conèixer el seu projecte personal
La proposta més reflexiva dels flamants Pritzker d’arquitectura ja és una realitat. El despatx d’arquitectes RCR, avesat a la construcció d’edificis, ara treballa per crear un punt de trobada “obert i transversal” per a diferents perfils. Aquest espai físic és el mas La Vila, situat al nucli disseminat de Santa Margarida de la Vall de Bianya, i que RCR Arquitectes ha adquirit recentment.
“El que es vol és crear un lloc on es pugui desenvolupar la part més de recerca”, assegura Ramon Vilalta. De fet, la investigació és un aspecte que preocupa els tres arquitectes d’RCR d’ençà que van sortir de la universitat. Una recerca que volen que vagi més enllà de l’arquitectura i “pugui aglutinar tot el pensament que envolta la vida”, conclou Vilalta. La idea, a més, és que el mas La Vila sigui visitable, perquè aquells que hi estiguin interessats puguin veure els resultats de les diferents propostes d’investigació.
El despatx d’arquitectes es va fundar el 1987 a Olot, on ocupa l’espai de l’antiga foneria Barberí. Des del 2008, RCR va anar donant forma als seus projectes més reflexius. Aquell any va néixer, amb seu també a l’antiga foneria, el Lab·A (Laboratorio de Arquitectura Barberí · Abierto). Cinc anys més tard, el 2013, arribaria la fundació privada Bunka, amb l’objectiu d’aconseguir incrementar el valor que la societat dona a l’arquitectura.
Fins ara, tant Lab·A com Bunka tenien com a principal missió organitzar el workshop que cada agost es fa a Olot des del 2008. Ara, però, aquesta activitat passa a ampliar-se al llarg de tot l’any amb el Laboratori Barberí. L’objectiu és que sigui una plataforma a la xarxa que permeti investigar temes concrets. Des d’ara i fins al 2022, l’eix de reflexions gira entorn de l’espai.
El mas La Vila de la Vall de Bianya és un nou espai obert a la part més reflexiva del projecte d’RCR i que ha de ser el punt de trobada físic d’aquestes propostes. A banda d’arquitectes, subratlla Vilalta, hi ha d’haver altres perfils, com ara “filòsofs i ecòlegs” per reflexionar sobre “el pensament que envolta la vida”. L’objectiu és que els resultats d’aquestes diferents mirades es puguin visitar i s’obrin a tothom que hi estigui interessat.
Interès turístic
L’obtenció del premi Pritzker ha fet créixer l’interès per l’obra dels arquitectes. El seu despatx, al centre d’Olot, rep visitants que volen conèixer com treballen. “Si no és cada dia, és cada dos”, assenyala Carme Pigem fent esment a les persones que truquen a la seva porta, la gran majoria de les quals són estrangeres.
Els arquitectes asseguren que opten per ensenyar el despatx d’RCR als visitants. De fet, recorden que, quan van començar, aquests intercanvis els van “enriquir culturalment”. Tot i això, sí que admeten que els efectes del Pritzker “van creixent”, i intenten fer “compatible” la feina d’arquitectes amb l’interès que han despertat.
A banda, les seves obres a la Garrotxa també tenen públic i han estat recollides en fullets turístics i llibres. Pigem i Vilalta somriuen estranyats quan se’ls diu que els seus projectes també són un atractiu turístic. “Nosaltres som arquitectes”, contesten.
Precisament, una part del nou projecte a la Vall de Bianya neix per respondre a aquest interès creixent. El centre de recerca, “per la seva amplitud”, ha de permetre atendre millor les relacions que “en el món d’avui es donen amb tanta facilitat”, considera Vilalta. El projecte “està en marxa” i preveuen que vagi evolucionant “en els propers anys”, destaca Pigem.
