cultura

MARCE GARCÍA

ORGANITZADOR DE LA QUARTA EDICIÓ DEL FESTIVAL FEBRER NEGRE AL CANDELA DE TERRASSA

“Hi ha planter de gent jove que escriu i que vol fer-se un lloc”

Amb 48 anys, l’entusiasme per la novel·la i el cine negre d’aquest responsable d’un centre cívic llicenciat en història va portar-lo a crear un festival del gènere que no ha parat de créixer

Com sorgeix la idea de fer un festival?
La principal és perquè a mi m’agrada la novel·la negra i de misteri des de xic. No en soc un especialista, però sí que en soc un entusiasta. I m’hi vaig enredar perquè també m’agrada la qüestió comunitària, de crear xarxa, que la gent es conegui, participi i faci coses. Suposo que per formació professional, perquè treballo en un centre cívic i he fet molta dinamització. I, a més, participo en el centre social de l’ateneu Candela i a la llibreria Synusia i ho vaig veure com una manera de donar-los impuls. Era ajuntar les tres coses i a la primera edició vam fer set o vuit activitats, tres de les quals eren pel·lícules i la presentació d’un llibre, i vam aconseguir que vingués l’Andreu Martín. Amb el cafè del Candela i l’entitat Videodrome, que projecta les pel·lícules, vam començar a construir més coses. A partir del segon any ja vam incorporar altres espais d’activitat i col·lectius.
Va néixer només com a festival de novel·la i cine?
Novel·la i cinema clàssic policíac. I obrint el ventall a qualsevol iniciativa s’hi va anar afegint teatre, música i altres, depenent de les disponibilitats i implicacions, tenint en compte que es fa amb moltes ganes, però no hi ha recursos pressupostaris per contractar.
Amb bona resposta?
Depèn de l’activitat. El primer i segon any vam fer cinema mut amb música en directe que era una passada, però la gent no venia. I ara ho hem aparcat.
I les novetats d’enguany?
Una matinal de jocs de taula amb dinar, un vermut col·loqui sobre el còmic del gènere i col·laboracions amb la biblioteca del districte 4, amb l’escola d’adults Anna Murià i el club de lectura del Grup de Dones de Can Boada. Fem una lectura dramatitzada a càrrec d’Acció Teatre i incrementem a quatre la presentació de llibres.
I quins plans de futur té per al festival?
Tinc el somni que pugui derivar a un festival a àmbit de tot Terrassa, però soc realista i conscient que s’ha de fer de mica en mica i veure el nivell d’incidència d’aquesta quarta edició. Per l’any que ve hi estem donant voltes perquè sigui especial i aplegar més col·lectius, veure quines possibilitats té l’Ajuntament, que ara ja hi col·labora en el funcionament de l’ateneu i la llibreria.
I ja se’n fan molts d’aquest tipus de festivals?
Cada vegada més. Abans el referent era el BCNegra, i ara se’n fan a Vilassar un cap de setmana, a Tiana el primer en català, el Cubelles Noir, el Vi fa Sang de l’Espluga de Francolí amb el seu component vinícola molt interessant... a fora fan el Pamplona Negra, el Valencia Negra, el Getafe Negro o el més antic, la Semana Negra de Gijón, que fa 30 anys. A Terrassa hi ha la Nit del Misteri d’Òmnium amb el premi Ferran Canyameres i la nostra intenció és anar-nos incloent amb d’altres per anar creixent. I sí que he d’intentar crear un grup potent per programar i organitzar la cinquena edició.
Ha fet intents d’escriure novel·la o fer cine?
El cinema negre clàssic m’embadaleix i, d’escriure, no ho he fet encara. Tinc idees, em vaig presentar a un premi de relats del Diari de Terrassa, i he fet coses per mi. Però sí, m’entren ganes de posar-m’hi, si tingués temps.
Llibres i pel·lícules preferits?
Dues de clàssiques que les passem al festival: El somni etern de Howard Hawks sobre un relat del Raymond Chandler i, més moderna, El talp, basada en un llibre de John Le Carré. I, com a lectura, m’encanta Jim Thompson, i d’ell destaco els clàssics The killer inside me i 1.280 ànimes. Fem el concurs de relats Ràfegues Negres en el seu homenatge, ja que la llargada dels textos són 1.280 caràcters.
Té bona salut el gènere literari negre a Catalunya?
Sí, ha crescut moltíssim els últims anys a partir de dues editorials: Llibres del Delicte i Crims.cat de l’editorial Alrevés, que estan publicant cada vegada més títols i amb més qualitat, fins i tot estudis d’assaig. Que sigui un moment editorialment dolç fa que més gent s’hi aboqui, fins i tot gent que feia anys que ho havia abandonat, com Margarida Aritzeta. Hi ha planter de gent jove que escriu en català i castellà que vol fer-se un lloc i gent que s’està convertint en clàssics com Carlos Zanón, que el dia 27 ens presentarà la novel·la Taxi.
En cine ja no és el mateix...
No, però pel que fa a televisió, a la sèrie Nit i Dia, per exemple, hi ha alguns capítols i personatges que estan molt bé.
Què ha de tenir una obra mestra del gènere?
Molt de ritme, una visió global de la societat, ha de ser de ciutat, descriure els baixos fons i situacions dures i reals, amb personatges molt ben dibuixats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda