Meravelles sonores
Setze cançons interpretades en una hora força justa: material més que suficient per constatar el gran salt endavant que Xebi SF ha realitzat amb el seu tercer disc, De los delfines solo nos cuentan maravillas, que Clifford Records publicarà a principis de l’any vinent. Per tant, davant un públic que gairebé no en sabia res, del nou disc –només volta per les xarxes el primer single i videoclip, Por más que lo intente –, el músic gironí va mostrar divendres passat a La Planeta, dins la programació del festival Temporada Alta, una reinvenció excepcional: després de dos discos notables amb moments excel·lents, Duermevela i Tibidabo, en què potser pesaven massa determinades influències –el nou folk indie, per resumir-les–, ara Xebi SF es reincorpora a una llarga tradició de recerca sonora dins del rock: la que comença en els seixanta amb The Velvet Underground i continua amb altres bandes referencials com ara Sonic Youth i, sobretot per l’equilibri entre soroll i melodia, els primers The Jesus & Mary Chain i My Bloody Valentine.
En definitiva, el que vam veure i escoltar divendres va ser un magnífic aquelarre elèctric, amb onades sòniques d’alta densitat, creades per cinc músics ben conjuntats: les guitarres electritzants de Xebi SF i Enric Teruel, els teclats sinuosos d’Albert Dondarza i la compacta base rítmica formada pel bateria Toni Molina i Tom Hagan en funcions de baixista. Les projeccions analògiques de l’artista audiovisual Xavier Gibert, creant universos de pura psicodèlia sobre tres pantalles i els mateixos músics, accentuaven la sensació que ens trobaven a la Factory de Warhol escoltant Lou Reed, John Cale i companyia en un dels seus memorables viatges al caos, ara que Sister Ray ha fet 50 anys.
La banda va obrir el concert amb De los delfines i altres sis temes nous i el va tancar amb dos més, Orden y ley i Capa y espada, deixant fora només El We are the World no funcionó, que ens vam quedar amb les ganes de saber com sona. També van recuperar alguns temes anteriors, com ara Y ahí estás tú, En mi pueblo i La vida moderna: bones cançons, sens dubte, però ara superades per aquest nou Xebi SF, de qui només puc explicar meravelles.
