Patrimoni

Primeres obres per dignificar la mina d’en Negrín

S’ha refet la teulada i s’està tramitant catalogar l’edifici com a BCIL

L’alcalde de la Vajol proposa compartir la titularitat d’aquest espai històric amb la Generalitat

Per primer cop en 80 anys s’han fet obres per dignificar l’edifici de la mina Canta de la Vajol, coneguda com la mina d’en Negrín. Els treballs els ha impulsat l’Ajuntament mitjançant una subvenció de la Diputació de Girona. La primera fase que s’ha acabat aquest principi d’any ha disposat d’un import d’uns 16.000 euros (14.500 procedents de la Diputació i la resta de l’Ajuntament), que han servit per refer la teulada i coberta de l’edifici construït el 1938 sobre la boca de la mina. És l’edifici que a final de la Guerra Civil s’havia adequat per convertir la mina en un dipòsit de protecció de l’anomenat tresor de la República (vegeu la peça).

“Són els primers treballs que s’hi fan i primer de tot es tracta de fer de tal manera que no empitjori, que no entri aigua a dins quan plou com fins ara”, explica l’alcalde, Joaquim Morillo. Aquesta primera intervenció no ha estat suficient per refer tota la teulada i l’alcalde confia que aquest 2019 l’obra es podrà acabar amb una segona fase d’obres subvencionada.

Bé cultural

Per l’alcalde, però, el més important és que es tracta d’un primer pas en ferm per recuperar aquest espai històric. En paral·lel a les obres, s’està tramitant a través del Consell Comarcal la catalogació de la mina com a bé cultural d’interès local (BCIL). A mitjà termini l’objectiu és que aquest espai es pugui visitar; no és el cas actualment.

“Hi ha feina per fer a dins, però tot és qüestió de pressupost”, diu Morillo, conscient que la inversió necessària supera la capacitat financera d’un poble de 85 habitants, el menys poblat de la demarcació. Per superar aquest escull l’alcalde proposa compartir la titularitat d’aquest edifici amb la Generalitat. “Cal mirar en quines proporcions i com es pot fer; la mina sempre la tindrem a la Vajol, però la Generalitat té més mitjans, també tècnics, per aprofitar al màxim tot el que es pot fer en aquest edifici històric”, explica l’alcalde.

A final del 2018 el delegat del govern, Pere Vila, va ser a la mina per preparar la visita que havia de fer-hi el febrer passat el president, Quim Torra. En aquella visita amb l’ex-lehendakari Ibarretxe, finalment no hi va haver temps per visitar la mina, però el president es va comprometre a tornar.

El búnquer del tresor de la República

L’antiga mina de talc va passar a la història quan amb la Guerra Civil va ser transformada, durant el govern espanyol de Juan Negrín ( entre el 1937 i el 1939), en una fortificació per emmagatzemar-hi, abans de l’exili, el tresor de la República; reserves d’or del Banc d’Espanya i quadres del Museu del Prado. La cessió per part de l’antic propietari Miquel Giralt (que va ser alcalde de la Vajol durant vint anys) es va acabar de tramitar fa prop de deu anys. Es va adequar i netejar l’entorn, però l’accés a l’edifici (que havia disposat d’ascensors per baixar a les sales) ja havia quedat clausurat per la perillositat de l’estructura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala
cultura

L’Arxiu Lafuente de Santander compra la col·lecció d’objectes culinaris d'Antoni Miralda

barcelona
FESTIVAL DE CANES

Jonás Trueba aposta per l’amor

canes
arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona
GIRONA

Unes 700 persones assisteixen al Pati Cultural 2024

GIRONA
patrimoni

Manresa restaura l’escultura dedicada a Josep Anselm Clavé

Manresa