Poc català vinyetaire
Tot i l’empenta de la novel·la gràfica, el manga i els superherois en el còmic, la historieta segueix sent un mitjà que li costa parlar en la llengua pròpia
L’Associació d’Editors en Llengua Catalana vol per al còmic ajuts de risc compartit
Dels 2.984 títols publicats el 2015 a l’Estat espanyol, només 60 obres eren en català
Norma Editorial, que va ser pionera als anys vuitanta en publicar també en català moltes de les novetats que editava de còmic europeu, pel que fa al català, es limita ara a mantenir al seu catàleg els llibres de Corto Maltès, els del futbolista del Barça Eric Castel i grans best-sellers com ara Persèpolis i altres obres de Marjane Satrapi, i Blacksad de Guarnido i Díaz Canales, i també publica obres com El diari d’Anna Frank, editada la temporada passada. Per aquest Sant Jordi només trobem una novetat. I es tracta d’una reedició: l’integral de Blacksad. Però l’aposta que havia fet amb el convenciment que hi havia un públic per a la historieta en català s’ha esvaït. I això que no és el mateix ara que fa 25 anys. Ha esclatat la novel·la gràfica, que té un públic lector que ha llegit de petit còmic en català. Què passa doncs amb la poca oferta de còmic en català?
El que caldria primer és analitzar la situació del mercat de la historieta a tot l’Estat. Una bona part dels autors catalans han de treballar per a mercats com ara els Estat Units, en un gènere que té poca tradició en català: el de superherois. Treballen per a les grans editorials americanes, com el barceloní Pasqual Ferry. Aquí poca cosa hem de fer, la nostra tradició es limita a Drac Català, la creació de Carles Román que ell mateix es reedita. Per aquest Sant Jordi, Carles Román ha tret una història que fa referència al nostre passat grec i romà, la sèrie Fabo i Fedó, ciutadans d’Empúries.
Una altra gran majoria d’autors catalans treballen per al mercat francès perquè es paga molt millor, ja que el mercat és molt més gran. Aleshores els editors en espanyol, la majoria catalans, van a comprar a França els drets d’aquests mateixos autors, donat que els surt més econòmic que produir-los ells mateixos. La manca d’una aposta per la producció pròpia impossibilita la generació de beneficis amb la venda de drets, situació que provoca que el primer de rebre sigui l’edició en català, que queda aparcada.
Si el públic potencial existeix perquè hi ha una demanda important de novel·la gràfica perquè hi ha lectors que de joves han llegit còmic en català, per què no es busquen vies per donar sortida a aquesta demanda? Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, creu que l’administració hi hauria de prendre part. En aquest sentit va enviar fa poc una carta a Miquel Curanta, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), plantejant-li unes qüestions orientades a la promoció de l’edició de còmics en català. Explica Ayats: “Calen més lectors en la nostra llengua. Sens dubte, una manera d’aconseguir-los és ampliant l’oferta, especialment en aquells àmbits en què és molt limitada o gairebé inexistent”, referint-se a la historieta. I dona xifres: “El còmic en català és un clar exemple de gènere amb una oferta molt baixa: dels 2.984 títols publicats el 2015 a l’Estat espanyol, un 93% editats per empreses de Catalunya, només 60 eren en català.” Ayats proposa uns crèdits de risc compartit en què si el projecte funciona es tornen els diners prestats. “Això animaria moltes editorials a publicar en català.”
El panorama no és afalagador, però tampoc un paratge desert. Juste de Nin publica sempre en català el seu projecte d’explicar la història de Catalunya des de les Guerres Carlines fins a l’arribada de Tarradellas. El darrer llibre està dedicat a l’anarcosindicalisme i a una de les seves grans figures: Salvador Seguí, el Noi del Sucre. El còmic El Noi. Vida i mort d’un home lliure (Trilita Edicions) explica un dels períodes més convulsos de la vida política i sindical de la Catalunya del segle XX.
Comanegra és de les editorials que creuen fermament en la novel·la gràfica en català. I per demostrar-ho ha tret Mandela i el general, amb guió de John Carlin i dibuixos d’Oriol Malet. Es tracta d’una mirada a la relació de Nelson Mandela amb el cap militar Constand Viljoen, situat als antípodes del pensament del cap del Congrés Nacional Africà, però que gràcies a l’entesa de tots dos es va fer un salt molt gran per posar fi al règim de l’apartheid.
Un altre autor que sempre publica en català i tracta de temes històrics és Oriol Garcia Quera. Aquest Sant Jordi presenta com a novetat Carlins 1838. Guerra i fam (Dalmau Editors).
Es tracta d’una obra per a infants, però aguanta bé una lectura adulta si se sap entrar en les mirades càndides dels relats d’enigmes i misteris en un ambient rural i casolà, L’Anna i el Pep, de Lucie Lomová (Reservoir Kids).
Apuntant al territori didàctic, Baula publica Crea el teu còmic!, de Jess Smart Smiley, que proposa exercicis i trucs per dibuixar historietes. I en aquest espai per a joves cal fer esment de la col·lecció Dual que publica l’editorial Teide. Es tracta d’adaptacions al còmic de clàssics de la literatura amb material pedagògic, el darrer, La guerra dels mons, de H.G. Wells, dibuixat per Garcia Llorca.
Els amics franco-belgues
Una de les raons que no es poden esgrimir per no publicar còmics per a adults en català és que no hi ha lectors en català. El 1961, una primera generació de lectors que aniria seguida per moltes altres va començar a llegir historietes de personatges creats per autors catalans com ara el Jep i Fidel de Madorell o Ot el Bruixot de Picanyol. Però ‘Cavall Fort’ també va ser la porta de les principals creacions infantils i juvenils del mercat franco-belga, el més potent de tot Europa: Aquil·les Taló, de Greg; Els Barrufets, Benet Tallaferro i Jan i Trencapins, de Peyo; Espirú i Fantàstic i Sergi Grapes, de Franquin; Gil Pupil·la de Tillieux i Lucky Luke de Morris. Tots plegats van esdevenir autèntics clàssics. També a ‘Cavall Fort’ es va publicar ‘Les aventures de Massagran’ dibuixades per Madorell, que gràcies a la seva adaptació als dibuixos animats emesa per TV3 va esdevenir un dels còmics en català més venuts de tots els temps. Com també va ser un èxit de vendes el manga ‘Bola de Drac’ (Planeta) també gràcies a l’impuls de la sèrie que Televisió de Catalunya va programar a partir dels noranta.
També des de principis dels seixanta els personatges de les aventures de Tintin i Astèrix van parlar en català, fins avui. Salvat acaba de recuperar dues de les aventures clàssiques del gal, ‘Astèrix, el gal’ i ‘Astèrix en Hispània’, en una edició en gran format que, a més de la versió catalana i nombrós material amb anecdotari sobre la creació d’Uderzo i Goscinny, inclou també la versió francesa en blanc i negre. I Tintin, personatge molt arrelat a Catalunya, ara xerra en la parla valenciana i en aranès en unes noves edicions que Zephyrum ha tret amb diferents idiomes i dialectes de l’Estat com ara el castúo o l’aragonès. Tot plegat fa que tots aquests cèlebres personatges que segueixen vigents per a noves generacions de lectors siguin una escola de normalització de la lectura de còmic en català. Generacions que han crescut amb aquestes lectures ara no haurien de tenir cap mena d’impediment per llegir còmic per a adults en català. Una aposta ferma entre les institucions i les editorials podria donar-hi una bona empenta.
