Patrimoni

Tresors protegits

Santa Cristina d’Aro protegirà l’església vella i 12 monuments megalítics del municipi, com ara dòlmens, menhirs i cistes, com a béns culturals d’interès local

Aquest gran patrimoni pot ser un important atractiu turístic que ajudi l’economia local

Santa Cristina d’Aro protegirà l’església vella i 12 monuments megalítics del municipi, entre els quals, menhirs, dòlmens i cistes, com a béns culturals d’interès local (BCIL). La declaració de la figura de protecció als 13 elements l’ha d’aprovar el ple municipal, amb un informe tècnic que ha estat encarregat a l’arqueòleg Xavier Niell. Un cop aprovada la protecció dels diferents elements, l’Ajuntament ho comunicarà al Departament de Cultura de la Generalitat per a la seva inscripció al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. També ho haurà de comunicar als propietaris dels terrenys, ja que, a excepció de l’església vella –un edifici funerari romà que va passar a ser església paleocristiana–, situada dins del nucli urbà, la resta es troba en finques privades. Els elements protegits es troben en el Catàleg de patrimoni arquitectònic i elements d’interès històric i artístic de Santa Cristina, redactat el 2006 i incorporat en el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) del 2007, encara vigent, a excepció de dos, ja que les seves troballes són força recents. Es tracta del dolmen de can Reparat, que es va descobrir el 2016, i la cista de can Jan, trobada el març d’aquest any.

La resta de monuments megalítics que es protegiran seran les cistes de la carretera de Calonge, del Suro del Rei, del camp d’en Guitó i del bosc d’en Roquet; els dòlmens del mas Bousarenys i de les Ginesteres; les pedres dretes d’en Lloveres i els menhirs de la Murtra, de la Pedra Ramera, de can Llaurador i del Terme Gros. Vuit dels elements es troben a la zona de Romanyà de la Selva i constitueixen un dels agrupaments megalítics més importants de les Gavarres-Ardenya.

A partir d’aquí, l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro es marca possibles actuacions futures com ara excavacions i restauracions d’aquests elements patrimonials, manteniment i neteja del seu entorn, millores en la seva senyalització i organització de visites guiades. A més de protegir i preservar aquest important patrimoni cultural, el consistori cristinenc vol incentivar-lo com un atractiu turístic que ajudi l’economia local.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Ester Boquera Diago
Directora de ‘Les publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1931-1939

“La Generalitat republicana va editar quasi 90 títols a l’any”

Banyoles
art / música

Més de 40 artistes de diferents disciplines, al Wart Project 24

sant jordi desvalls
música

Joanjo Bosk reprèn la línia poètica amb ‘Cançó de repòs’, de Leveroni

figueres
Cultura

Mor Margot Benacerraf, figura històrica del cinema veneçolà

música

El grup tarragoní Stromboli Jazz Band, en un festival de ‘dixieland’ a Portugal

tarragona
Cultura

La Patum Infantil omple de balls i salts la plaça de Sant Pere

Berga

L’Escola de Teatre La Diana estrena ‘Un Dios salvaje’ a El Canal

Salt
música

Salvador Sobral clourà la 20a edició de l’(a)phònica amb un concert gratuït

banyoles
MÚSICA

Beth Gibbons, bellesa i dolor al Primavera Sound

BARCELONA