Kumbara posa la primera llavor d’un nou so, entre llatí, jamaicà i electrònic

Ara fa un any, Kumbara va presentar el seu primer EP, un treball autoeditat que incloïa tres cançons. En aquest últim any han canviant unes quantes coses, per començar la formació del grup, però també el seu concepte, com es pot comprovar en el seu primer àlbum, Semilla (RGB Suports), un treball tremendament ballable que ha aconseguit un bon equilibri entre sons orgànics i electrònics gràcies a un dels productors més prestigiosos del panorama musical català, Marc Martín. Ara fa dos anys, Martín va rebre el premi Joan Trayter al millor productor, a la gala dels Premis Enderrock. El disc de Kumbara es va gravar als estudis La Vall, que Martín dirigeix a Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental.

I ara parlem dels canvis: els Kumbara del 2020 continuen sent els vocalistes Karla Aguilar i Mateo Sánchez, la percussionista Nuri Madí (conga i bongo) i el discjòquei David Mansilla, que s’encarrega de la part electrònica, però en aquesta nova etapa ja no tenen baixista ni teclista, i en canvi han reclutat un nou percussionista, el cubà Gustavo Rabí (pailes), que havia tocat amb Mariana & la Makynaria i ara resideix a Cassà de la Selva. Trobar Rabí va ser com un premi inesperat per a Kumbara, un grup que ha rebut el suport logístic de l’Espai Marfà i de la Casa de la Música del Gironès en la seva etapa formativa.

“Ho hem sintetitzat tot al màxim i ara basem la nostra proposta en l’electrònica i les percussions, que aporten la part més orgànica. Però no era fàcil trobar un productor que sabés enfocar apropiadament aquest nou vessant del grup, amb un so característic i equilibrat. No volíem sonar com un combo de música llatina amb uns tocs d’electrònica, necessitàvem que tot estigués molt integrat”, explica Mateo Sánchez. De fet, l’estructura del grup en directe, amb les dues veus, els dos percussionistes i el DJ és molt més a prop del concepte jamaicà de sound system que de les orquestres llatines clàssiques, i en la música de Kumbara conviuen influències de tot el Carib, també de ritmes jamaicans com ara el reggae i el drum & bass. És música de ball, “festiva i reivindicativa”, però la seva reivindicació, més que no pas política, és “personal, emocional o de gènere”. “Nadie, per exemple, és una crítica a la despersonalització de la vida a les grans ciutats”. Nadie és un dels tres temes de l’EP que han recuperat i renovat per a l’àlbum. Els altres són Gira por ti –primer videoclip , realitzat per Mateu Puntí a Empuriabrava– i La comare , amb un vídeo fet en ple confinament amb les Maruja Limón.