Mor Manzanero, l’últim romàntic
Deixa un llegat enorme de més de 400 cançons, entre les quals hi ha alguns dels clàssics més importants de la música romàntica llatina de la segona meitat del segle XX, com ara Esta tarde vi llover, Somos novios, Contigo aprendí, Esperaré, Adoro i Nada personal. Armando Manzanero va morir ahir als 85 anys, víctima de la Covid-19, després d’haver estat ingressat des del 17 de desembre en un hospital de la Ciutat de Mèxic.
“Soc una persona amb molta energia i molta salut i no puc dir quan em retiraré. Visc constantment amb ganes de crear”, declarava el cantant, compositor, pianista i productor a aquest diari el 2005, quan ja tenia 70 anys i mantenia un ritme de 200 concerts a l’any. Ha hagut d’arribar una pandèmia per silenciar tota una força de la natura com ell, un dels pocs artistes llatins que han rebut el Grammy Lifetime Achievement Award, el Grammy honorífic a tota una carrera, que va rebre el 2014, el mateix any que The Beatles, The Isley Brothers, Kraftwerk i Kris Kristofferson. De fet, tot i que la seva obra va tenir sobretot repercussió entre el públic hispanoparlant, va traspassar fronteres culturals i lingüístiques, també a través d’adaptacions com la que Elvis Presley va popularitzar de Somos novios, amb el títol It’s impossible.
Nascut el 1935 a Yucatán en una família de músics, Armando Manzanero era un home senzill i treballador que va lluitar, com a president de la Societat d’Autors i Compositors de Mèxic, per dignificar la feina dels artistes i aconseguir que fos reconeguda l’autoria de les seves obres. Amb Manzanero es tanca un capítol de la història de la música llatina: res a veure amb la que ara conquereix el món.
