Llibres

Vicenç Llorca

Escriptor

“Hem arribat a estimar?”

vicenç Llorca (1965) tanca la trilogia que va iniciar fa deu anys amb la novel·la Simfonia de tardor: el músic gironí Marc Giralt s’ha separat, marxa de Girona, de l’àrea de confort, i va a un lloc sense arrels familiars, a Organyà, a l’Alt Urgell. Parlem amb el poeta i crític colomenc sobre alguns aspectes del cicle i la seva obra.

On va el seu músic?
La desubicació li provoca una energia, elements de felicitat que li permeten reconciliar-se amb ell mateix a través de l’art. L’arribada de la violinista, un amor de joventut, li representa una expectativa nova. Fan un balanç de les seves vides, l’ètica dins la societat de la confusió. I l’art com a element de millora de la societat. Són personatges madurs, que no tenen la força de la joventut, però tenen altres elements de riquesa, que intento mostrar a través dels diàlegs.
Vostè és un dels veterans de la literatura catalana. Va publicar als anys vuitanta, quan encara no se n’havia anat a la mili. Com resumiria el que ha fet?
Vaig començar a escriure molt jove. Als catorze anys vaig agafar una Olivetti que em va regalar el meu pare i vaig començar a teclejar: poesia, narrativa, teatre... Als quinze anys vaig guanyar amb un relat el premi en prosa del II Concurs de Literatura que organitzava la vocalia de cultura de l’Associació de Veïns de Baró de Viver, on era la meva escola, l’Esperança. En el jurat hi havia Manuel Vázquez Montalbán. Arran del premi, la revista Grama em va fer la primera entrevista. Aquest fet va significar una gran motivació per seguir escrivint. I, en efecte, el 1984 apareixia l’antologia Miscel·lània-6, on una sèrie d’autors donàvem visibilitat a la poesia catalana a Santa Coloma de Gramenet amb el padrinatge del gran mestre, Màrius Sampere. El 1987 vaig publicar el meu primer poemari, La pèrdua, i el 1989 apareixien dos llibres clau: l’assaig sobre Màrius Sampere i el poemari Places de mans, amb què havia obtingut el premi Salvador Espriu per a poetes joves.
La novel·la sorgeix molt després, ja en plena maduresa.
La novel·la la vaig deixar per més endavant. Volia bastir un món literari propi des de la poesia per ampliar-lo després amb la prosa. Aquest creixement com a autor es va produir el 2011 amb la novel·la Tot el soroll del món i va tenir continuïtat amb Aquell antic missatge de l’amor el 2018. Jo diria que, en conjunt, soc un escriptor arquitecte, que ha anat seguint la construcció del seu edifici literari amb tres materials: la passió, la reflexió i la sensualitat. La trentena de títols que he publicat denoten la inquietud d’una persona preocupada per escriure una obra humanista, que creu en la transformació de la realitat a través de la paraula i el compromís amb els altres. I, és clar, amb la cultura i la llengua catalanes.
‘Simfonia de tardor’ tanca en forma de trilogia?
Amb aquesta novel·la tanco una etapa de deu anys, des que vaig publicar el 2011, com deia, Tot el soroll del món. Intento tractar un tema central: la recerca de l’amor com a eix vertebrador de l’existència i com a gran punt de trobada amb l’altre i allò altre. Ara bé, constato també com la força que exerceix el pas del temps intenta portar-nos a un punt contrari: la soledat. I ho he fet des de l’altre aspecte que trobo cabdal en l’ésser humà: la seva capacitat de creació artística. Per aquest motiu, els protagonistes són músics. Això em permet abordar, en el marc d’aquesta societat contemporània més que líquida, la relació entre vida i art i, alhora, fer un reconeixement a l’extraordinària cultura musical del país. El protagonista, el compositor Marc Giralt, es reclou per fer la simfonia de la seva vida, fins que irromp en la seva soledat la violinista Emma Garcés, antic amor de joventut que torna, o potser no. Un cert misteri s’instal·la en el futur de la seva relació.
L’estructura és com la d’una simfonia...
He volgut que la novel·la tingués l’estructura d’una simfonia i, en homenatge a la simfonia que els va unir en la joventut, Primavera de Schumann, l’he bastida seguint els noms dels seus quatre moviments. I, això, amb la intervenció fora dels moviments d’un narrador, amic del compositor. Al final, em va semblar que, en lloc d’un índex, hi havia d’haver un programa de mà, com si el lector que es disposa a llegir la novel·la assistís a un concert literari. El títol Simfonia de tardor ve de Robert Schumann, perquè els protagonistes es coneixen d’estudiants al voltant d’aquesta simfonia. L’han portada al cor sempre. Ell té una expectativa. Els interessos dels dos són diferents, cosa que precipitarà un desenllaç cap a altres bandes.
Combina elements de música amb l’amor i la decadència i renovació de les relacions humanes. És l’eix de la seva obra?
No és l’únic, però és un dels eixos principals. Sovint em pregunto: Estimem?, hem arribat realment a estimar? o, més aviat, hem cregut fer-ho? I, en efecte, el desenvolupament de la nostra societat des de la modernitat ha fet evolucionar el concepte de parella. Podem realment experimentar l’essència de l’amor? Podem viure, ni que sigui en moments puntuals, l’ideal clàssic de l’amor etern? Els protagonistes s’enfronten a aquesta paradoxa: van renunciar a la seva relació esclatant durant la joventut, i la qüestió clau anys més tard és: Podran recuperar-la en la seva maduresa?, com serà la seva relació en el futur?
Com serà?
Aquest fet implica que en Marc es qüestioni la seva vida i les relacions que ha tingut amb els seus éssers estimats, inclosa la seva germana, a través de la qual apareix el seu vincle familiar amb Girona. S’ha parlat que en les meves novel·les els protagonistes masculins dibuixen el retrat d’un home nou, i certament crec que en el segle XXI resulta clau l’adopció de valors a través d’actituds positives i de confiança, lluny de les relacions de poder antigues. Per aquest motiu els meus personatges femenins són tan transformadors: ja han adoptat aquesta actitud. La música, com la literatura i la resta de les arts, ajuden a vehicular aquesta sensibilitat que ens porta al que anomeno viure en un estat estètic. L’Emma i en Marc viuen la creació i el gaudi de la bellesa dins un nou codi de valors, sovint aparentment petits, però poderosos, com per exemple el de la gratitud.
El paisatge és un factor determinant de la novel·la. El va necessitar o s’hi va colar tot sol?
El vaig necessitar. En Marc decideix marxar de la seva Girona natal i recloure’s al Pirineu per poder compondre el somni de la seva vida com a músic: una simfonia. Arriba a Organyà, on s’instal·la i estableix un nou vincle amb la realitat a través del paisatge de l’Alt Urgell i Andorra. El canvi l’inspira i, en un principi, creu que la seva serà una simfonia del Pirineu, amb homenatge a la presència de Pau Casals inclòs. L’amor a la natura i la necessitat d’establir-hi un diàleg constant són altres temes importants en la meva obra. L’arribada de l’Emma a la tardor significarà una íntima possibilitat de felicitat a què vol aferrar-se. Els colors, les olors, les sensacions tardorals al Pirineu al costat de l’Emma, actuen de font creativa, i decideix anomenar la seva composició musical Simfonia de tardor, pensant també en aquella simfonia Primavera de Schumann. De fet, el paisatge actua com a locus amoenus per passar a ser tot ell una sinestèsia. Per això hi ha la citació inicial dels versos del poema Cambra de tardor de Gabriel Ferrater. Tanmateix, la relació amb el paisatge conté també un element que pot esdevenir tràgic en la vida d’en Marc i que precipita el desenllaç.
I la superposició d’històries?
Tres històries amoroses que he intentat que facin un efecte de mirall, amb la presència de l’art i la literatura. Una part d’aquesta felicitat es relaciona amb el gaudi i la creació artística. L’art forma part de la vida. Com vivim la vida els que anem a museus, llegim i dialoguem. La trilogia té una tercera porta amb la mirada temporal, des dels Jocs Olímpics de la primera novel·la, la crisi econòmica a la segona, i aquesta que he ambientat en el 2014. Sense pretendre, però, bastir un retrat de la societat, però sí sobre els aspectes que acaben incidint en les nostres vides.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda