Cultura

Mirador

Hollywood no cedeix a Netflix

El gegant de l’‘streaming’ és tolerat per una acadèmia que està decidida a no deixar-lo guanyar

El passat mes de gener, abans de fer-se públiques les nominacions als Oscar, va esclatar la polèmica. Steven Spielberg encapçalava un grup de realitzadors que s’oposaven que les produccions en streaming poguessin competir als Oscar. “Haurien de competir pels Emmy, no pels Oscar”, va dir. Pocs dies després, la junta de governadors de l’Acadèmia de Hollywood aprovava una reglamentació que indicava que les pel·lícules de Netflix –o de qualsevol altra plataforma– podrien guanyar un Oscar sempre que haguessin estat estrenades com a mínim en una sala de Los Angeles. En el moment de recollir l’Oscar com a millor actriu pel seu treball a Nomadland, Frances McDormand ha insistit en la qüestió: “Aneu al cinema a veure les pel·lícules a la pantalla més gran que pugueu. I quan es pugui porteu a la sala com més gent millor per compartir l’experiència.” Nomadland va ser rodada el 2019 per a les sales, però als Estats Units, després d’una estrena virtual al desembre, va haver de conformar-se a poder ser vista als autocinemes i a la plataforma Hulu, un servei de subscripció de vídeo a la carta, propietat de la Disney, que també l’ha difós per Disney+.

Els Oscar s’han celebrat en format de cafè teatre i sense mascaretes. La gala ha estat pensada per tal d’evitar tota visualització simbòlica de la pandèmia, fins i tot s’han evitat connexions a distància. És com si amb la presencialitat reduïda es volgués tornar als orígens i deixar enrere un any en què la caiguda de la recaptació mundial ha estat del 72% a causa del tancament dels cinemes. Mentrestant, el mercat de streaming ha experimentat un creixement del 30% en l’àmbit mundial. En l’actualitat una plataforma com Netflix disposa ja de més de mil milions de persones abonades. Davant d’aquestes xifres, la reivindicació de les sales cada cop té més la forma de la batalla d’un minúscul David contra els nous gegants de l’exhibició en línia. L’Acadèmia va permetre que Netflix tingués tres pel·lícules nominades –Mank, de David Fincher; El juicio de los 7 de Chicago, d’Aaron Sorkin, i La madre del blues, de George C. Wolfe–, que a l’hora de la veritat varen acabar aconseguint uns premis secundaris. La condició de premis de consolació dels Oscar guanyats per les produccions de Netflix posa en evidència que el gegant de l’streaming és tolerat per una acadèmia que està decidida a no deixar-lo guanyar. En el fons tenen por que la victòria d’un producte de Netflix impliqui l’existència d’un camí sense retorn, un harakiri forçat de la indústria.

És curiós comprovar com la victòria de Nomadland sembla seguir un protocol semblant al d’altres pel·lícules que els dos darrers anys han apartat d’escena les favorites de Netflix. L’any 2019, Green book triomfava com a millor pel·lícula i barrava el pas a Roma, d’Alfonso Cuarón, favorita a totes les travesses. Cuarón aconseguia, però, el premi al millor director. L’any passat Parásitos, de Bong Joon-ho, guanyava els dos guardons i deixava fora de competició El irlandés, de Martin Scorsese, i Historia de un matrimonio, de Noah Baumbach. Podem considerar que aquest any ha passat el mateix amb Mank, de David Fincher? És evident que amb el seu to de simulacre del cinema d’Orson Welles i amb el seu retrat del vell Hollywood tenia tots els punts per conquerir el gust dels acadèmics, que li varen donar deu nominacions. A l’hora de la veritat ningú s’ha volgut arriscar i han preferit apostar per una pel·lícula dirigida per una dona asiàtica. No els ha importat gaire que Nomadland fos una pel·lícula més aspra i menys glamurosa que les tres produccions de Netflix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Todd Haynes
CINEASTA

“La Velvet és l’equilibri entre Reed i Cale”

SANT SEBASTIÀ

La GIO s’estrena a Temporada Alta amb dos concerts

Girona

Fires a la plaça del Vici

Invitació a l’aventura

Barcelona
Mirador

Jesús, debat dramàtic

Periodista i escriptor

Amb l’equilibri subtil del Fuji

Barcelona
societat

Grans i petits, en els 36 tallers de Barcelona Dibuixa

Rècord de visitants al festival d’arquitectura Open House BCN

Barcelona

El Palau de la Música commemora els 50 anys del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides

Barcelona