L’Espai Lliure escaneja Franco
Clara Manyós i Xesca Salvà han traslladat el llibre Frank, de Ximo Abadía, a l’escena. Volen que la canalla se senti integrada en l’espectacle, en què hi ha un personatge que els convida a una festa on tot és quadrat i previsible. En realitat, sota aquesta forma s’aniran escapant les formes que han quedat tapades pel feixisme. Les adaptadores han ultrapassat les paraules i també el personatge històric (el general Franco) per evidenciar que, al costat del dictador, hi va haver un sistema que el va permetre. I, anant més enllà, conviden a descobrir la part d’autoritari que cadascú té dins.
“Ha estat molt fàcil explicar la dictadura, però ens ha costat molt més definir la nostra democràcia”, exemplifica Salvà. I és que en la peça, pensada per a nens i nenes a partir de set anys, amb múltiples imatges de protagonistes que van anar trencant el feixisme, es comprova com alguna forma de feixisme es manté latent, avui. La creació, feta amb el consens de tot l’equip, i protagonitzada per tres actrius de diferents generacions (Agnès Busquets, Anna Pérez Moya i Núria Solina), no pretén donar respostes maniquees, sinó generar moltes preguntes als espectadors. La peça, que es representa en sessions escolars des de dimecres, també preveu funcions familiars els caps de setmana fins al 30 de maig.
Les tres intèrprets durant alguns instants duran el capgròs de Franco(tots els dictadors pretenen que se’ls copiï, comenta Busquets). Per Solina, és molt interessant comprovar com un element de festa al carrer, el capgròs, es comporta amb una dinàmica grotesca dins de l’escena. “Sou tres dones per representar un dictador, voluntat política?” “Ai, no me n’havia adonat”, diu irònicament Solina. Una pantalla que ja consideren superada.
