Cultura

Crítica

cinema

Memòria de l’horror de Srebrenica

Des de Grbavica, la seva opera prima, amb la qual va guanyar l’Os d’Or a Berlín el 2006 abordant el drama de les dones violades a Bòsnia i la vergonya que ha fet que ho amaguessin, Jasmila Zbanic ha afrontat la guerra que va devastar el seu país i les seves conseqüències perdurables. Nascuda el 1974 a Sarajevo, afirma que té pendent la realització d’un film sobre el setge a la seva ciutat, que ella mateixa va patir. Amb el seu últim film, Quo vadis, Aida?, ens recorda com l’exèrcit serbi i grups paramilitars van entrar a una altra ciutat, Srebrenica, i hi van perpetrar un genocidi contra la població musulmana davant de la impotència i la passivitat dels soldats –aleshores neerlandesos– de l’ONU que suposadament la custodiaven com a zona segura. De fet, més que els soldats, assenyala els alts dirigents de la institució, que, malgrat els ultimàtums, no es va atrevir a actuar contra Sèrbia. Com tampoc ho va fer la UE.

Zbanic es concentra en el moment de l’entrada de l’exèrcit comandat pel general Ratko Mladic, el juliol del 1995, mentre milers de bosnians musulmans intentaven refugiar-se en una antiga fàbrica de bateries on s’havia instal·lat el destacament de l’ONU: només n’hi van deixar entrar uns pocs centenars, bona part dels quals tampoc van escapar de l’assalt serbi. Ho reconstrueix a través de la seva protagonista, Aida, una mestra convertida en intèrpret de l’ONU, de manera que, seguint una dona amb un salconduit, el film transita entre els refugiats a l’interior de la fàbrica i els exclosos, els oficials de l’ONU i els oficials serbis amb els quals negocien. Interpretada amb molta credibilitat per Jasna Djuricic, Aida intenta desesperadament salvar el seu marit i els seus dos fills joves. No per això, tot i que en algun moment ho podria semblar, Zbanic perd de vista la tragèdia col·lectiva de les víctimes d’una neteja ètnica.

La seva denúncia és inapel·lable. La seva posició, clara. Maniqueisme? Hi ha horrors que no admeten miraments. Potser tampoc subtileses. En una mena d’epíleg, Aida afronta el retorn a una ciutat plena de fosses comunes i habitada pels assassins. Però ho fa com a mestra, amb la idea que els nens sempre poden representar l’esperança.

Quo vadis, Aida?
Directora: Jasmila Zbanic
Bòsnia i Hercegovina, 2020


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Txarango reinterpreta els seus grans èxits amb veus amigues en el disc de comiat ‘El gran ball’

Barcelona
James Rhodes
MÚSIC I ESCRIPTOR

“Mai tornaré a fer res tan important com haver donat suport a aquesta llei”

BARCELONA

La Terra és una gran habitació

BANYOLES
Fotografia

Retrat incomplet

Banyoles

Lluís Lozano surt a navegar a ‘Canta’m una havanera’

figueres

Captar allò que va ser

barcelona

La Fundació Mascort revisa mil anys de ceràmica catalana

Torroella de Montgrí

Ramon Blanch publica la novel·la ‘L’última carta’

girona

Sis milions d’ajuts per aixecar el vol

Barcelona