Cinema

Mor als 93 anys el cineasta Josep Maria Forn

Va dirigir ‘Muerte al amanecer’, ‘La piel quemada’, ‘Companys, procés a Catalunya’ i la recent ‘El somni català’, entre d’altres films

El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2010 el Premi Gaudí d’Honor

El director, productor, guionista i actor Josep Maria Forn ha mort als 93 anys. Va rodar films com Muerte al amanecer (1961) , La piel quemada (1967), Companys, procés a Catalunya (1979) o la recent El somni català (2015) i va ser director general de cinematografia del Departament de Cultura de la Generalitat.

Nascut l’any 1928, Forn va dirigir el seu primer llargmetratge l’any 1955, Yo maté, i posteriorment, La rana verde (1957). A finals dels 50 va signar diversos guions rodats per altres realitzadors, com ara Un tesoro en el cielo (1956, Miquel Iglesias); Cara de goma (1957, José Buchs) i Històries de la Fira (Historias de la Feria, 1957, Francesc Rovira i Beleta).

L’any 1958 va adquirir la propietat de la productora PC Teide, fundada sis anys enrere per José Ángel Ezcurra i va alternar coproduccions internacionals amb títols dirigits per ell mateix com Muerte al amanecer (1959); La vida privada de Fulano de Tal (1960); Los culpables (1962) i La barca sin pescador (1964). Va produir i realitzar La piel quemada (1966). La seva pel·lícula La respuesta (1968-69), va ser prohibida per la censura fins al 1976, i la versió catalana M’enterro en els fonaments, no es va poder estrenar fins al 1984. Forn va realitzar Companys, procés a Catalunya (1978-79), i va coproduir La ciutat cremada (1975-76, Antoni Ribas).

Membre fundador de l’Institut del Cinema Català, en va ser president durant els períodes 1976-78 i 1982-86. Del 1987 al 1988 va ocupar la Direcció General de Cinematografia de la Generalitat. El 1991 va dirigir la comèdia ’Ho sap el ministre?’, i entre el 1994 i el 1996 va presidir el Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya.  

El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi l’any i el 2010 el premi Gaudí d’Honor.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha destacat que va treballar tota la vida “per donar valor al cinema català”. La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, ha recalcat que va ser “un gran cineasta i persona”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen