La moda dels reculls de contes col·lectius
Els últims mesos, editorials com ara Univers (Vora el mar), Pagès Editors (La cervesa de la Highsmith) i Alrevés/Crims.cat (Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics?), per posar tres exemples, han publicat reculls de relats escrits per autors variats. No és nou, fa dècades que es publiquen llibres similars, fins i tot de grups que van funcionar durant alguns títols, com ara Ofèlia Dracs, els Germans Miranda i les Germanes Quintana. Llibres del Delicte va esprémer l’opció geogràfica i va publicar cinc títols amb autors agrupats per la seva demarcació.
Modes, o no, a banda, han aparegut més novetats de contes col·lectius amb un fil conductor, més prim o més gruixut, i el reclam de noms més o menys coneguts.
Un és Natures, publicat per Sidillà, en què “deu escriptors i una il·lustradora s’han preguntat què és la natura; ho han fet amb la mirada lliure i amb ambició artística”, comenten els editors, Judit Pujadó i Xavier Cortadelles. Els autors triats han estat Adrià Pujol, Carlota Gurt, Melcior Comes, Simona Škrabec, Joan Benesiu, Núria Cadenes, Laia Llobera, Mònica Batet, Miquel Aguirre i Joan Todó. Les il·lustracions les ha fet Montse Mayol.
Un altre recull és Barcelona 2059. Ciutat de posthumans, publicat per Mai Més, editorial especialitzada en ciència-ficció. “Volíem viatjar al futur i observar com serà la nostra societat, per fer-ho vam reunir una tripulació experimentada i talentosa. Els nou relats del llibre comparteixen espais, trames i personatges. Entrellaçats els uns amb els altres, ofereixen diversos punts de vista que pertanyen a una única història. La d’una Barcelona posthumana”, expliquen els editors, Judit Terradellas i Sergio Pérez. Les il·lustracions són de Maria Picassó i els textos, de Roser Cabré-Verdiell, Ivan Ledesma, Jordi Nopca, Bel Olid, Ricard Ruiz Garzón, Laura Tomàs Mora, Carme Torras, Susana Vallejo i Salvador Macip.
Aquest últim autor, el metge Salvador Macip, participa en un altre recull ben recent, Un dia la porta s’obrirà. Històries de misteri i imaginació, publicat per Pagès editors. En aquest cas no és col·lectiu, però sí a quatre mans, perquè el llibre alterna narracions de Macip amb les d’un altre metge, Manel Esteller, que debuta en narrativa. Un total de 22 contes dividits en 11 grups temàtics, com ara fantasmes, humor, monstres..., i tots lligats per un diàleg entre dues parelles, emulant llunyanament la trobada real dels Shelley, Lord Byron i Polidori, una nit del juny del 1816 a la vora del llac Léman.
