Poder ‘calentó’

Amb l’autodenominat “folk calentó” que les caracteritza al servei, ara, de noves sonoritats, Roba Estesa retornen amb Rosa permanent (Halley Records), un tercer disc en què s’hi colen de ple l’electrònica, el pop i, fins i tot, el reggaeton, i amb el qual l’octet tarragoní, feminista i d’insubornable esperit combatiu des del primer dia, fa lluir les cançons “més emocionals” dels seus deu anys d’existència.

Ens n’explica els detalls la vocalista del grup, Gemma Polo, que, tot i admetre que el canvi de sonoritat del grup, perpetrat amb l’ajuda dels productors Joan Borràs (Oques Grasses) i Ferran Casas (Est Oest), és remarcable, ho circumscriu a l’evolució que ha pogut viure la banda en tota una dècada. “Deu anys donen realment per fer coses diferents; és com qualsevol procés vital”, assenyala. “Vist des de fora pot semblar que hàgim canviat molt, però cada disc que hem fet ja ha estat molt diferent a l’anterior. Una de les coses bones de la creació col·lectiva és que, estilísticament, es produeixen resultats diversos.”

La pandèmia, que va arribar pocs dies abans que Roba Estesa posessin a prova aquest nou rumb sonor amb l’EP Dolors, va enganxar el grup en el seu millor moment. “Som persones que no considerem que ens hàgim de dedicar a una cosa i prou. Al grup hi ha una enginyera de so, una de telecos, una antropòloga, una intèrpret, una filòsofa, dues musicòlogues i una economista. I, si en les nostres vides només existís Roba Estesa, ens tornaríem boges. Mai, però, havíem estat tan en condicions de dedicar-nos només al grup com a finals del 2019, la qual cosa no treu que, si els ingressos fossin dignes i es respectessin sempre els convenis, la nostra vida emocional i econòmica podria haver estat una mica més estable.” La pandèmia, com a gairebé tothom que es dedica a la música, “no els va anar bé”, tot i que Roba Estesa va continuar fent concerts (un dels quals davant milers de persones dempeus en l’edició de retorn del Canet Rock) i va poder preparar Rosa permanent “amb més temps per escriure i treballar millor les maquetes”. Atrevir-se amb nous estils no va ser gens premeditat. “No ens hem assegut mai al voltant d’una taula a decidir, per exemple, si faríem un reggaeton o no. A vegades la metodologia és tan senzilla com gravar una nota de veu que et sembla divertida mentre passeges el gos”, diu Polo. I, amb les lletres, sobre temes com les xarxes afectives, el futur incert de la gent jove o les crítiques al sistema capitalista, Roba Estesa han insistit en la línia, ja manifestada en el segon disc, “d’exposar imatges més que narrar històries”. “Mai no havíem fet temes tan emocionals en el sentit d’explicar com ens sentim”, conclou. “La teràpia està fent els seus efectes...”.

El resultat, amb deu temes i poc més de mitja hora de durada, és una interessant aportació (o apel·lació) a l’efervescent escena de les músiques festives a Catalunya, amb bandes –la majoria, a diferència d’elles, integrades per homes– com Oques Grasses, Stay Homas, Doctor Prats i Buhos. “No podem oblidar que el circuit de música festiva és un circuit que construeix identitats, com jo, segurament, vaig construir-me la meva a partir de bandes amb les quals vaig créixer, com La Gossa Sorda i Obrint Pas”, indica la cantant del grup. “A Catalunya hi ha molt adolescent que es construeix sobre la base de les bandes i que converteix la música en la base de la seva vida. Adolescents que han passat de tenir les parets plenes de fotos de Zac Efron a tenir-les plenes d’entrades i polseres de concerts. Això és un generador molt potent d’identitats i, per tant, cal anar amb compte i ser-ne conscient. I n’hi ha, crec, que no ho són gens i reprodueixen a l’escenari dinàmiques que xoquen amb allò que prediquen. Nosaltres, en aquesta escena, ens hi sentim totalment estranyes. I gràcies a Déu que és així!”

Roba Estesa, després d’actuar, ahir, a Manresa, presentaran Rosa permanent el 3 de desembre a l’Apolo de Barcelona i l’11 a la Nau B1 de Granollers.