Contra el racisme
L’Art de la Memòria publica per segon cop l’emergent narradora txeca Viktorie Hanišová amb la seva primera novel·la, ‘Agnès’
L’excel·lent editorial empordanesa L’Art de la Memòria publica per segon cop l’emergent narradora txeca Viktorie Hanišová. Aquesta vegada amb la seva primera novel·la, Agnès, una obra que té de tot: el rellotge biològic de les dones, una adopció, el racisme contra els gitanos a l’Europa profunda i una trama carregada d’ingredients psicològics, de dolor i d’incomprensions, tot i que l’esperança sempre és viva. L’activa editora Maite Muns ha organitzat diferents actes per presentar la novel·la de Hanišová. Els vam interceptar un dissabte a la tarda al FNAC de l’Illa Diagonal, on la txeca va parlar de la seva obra acompanyada pels editors i pel seu traductor al català i al castellà Kepa Huarte. Quan va publicar per primera vegada Hanišová, amb la novel·la El miceli, la poeta Maite Muns va dir que l’escriptora “amida l’ànima de la protagonista quan era una criatura i s’imposaren els límits de la família. Potser aquesta descripció de l’ansietat infantil en agradar, primer i, en fer-se invisible, després, és el repte que millor encara aquesta jove escriptora. Podem resumir que El miceli és una història d’un intent infructuós d’escapar del trauma a través del relat encadenat de molts intents de fugida”.
També els pateixen les protagonistes d’Agnès, amb situacions límit de plena actualitat i gent que planta cara a l’statu quo d’Europa davant les minories. La protagonista no pot tenir fills, sense una parella no té dret a ser inclosa en un programa d’adopció i el famós rellotge biològic està en marxa. El seu primer somni es va dir Anežka, però va ser no nata. Busca un consol ràpid i es fa càrrec d’Agnès, una nena gitana no desitjada. Julie només volia un bebè, no combatre els prejudicis. Comença a mentir. Primer als altres, després a si mateixa. I aquest és el panorama que ofereix a Agnès, a qui manté tancada en la gàbia dels estereotips, obligant-la, inconscientment, a una sèrie ordinària i tràgica d’acrobàcies quotidianes.
Hanišová ficciona el xoc de cultures i també els conflictes familiars, des dels abusos a menors que plantejava El miceli fins al racisme d’Agnès. La narradora txeca ens diu que va publicar el primer llibre als 35 anys i que barreja aspectes autobiogràfics amb la ficció: “Algunes de les situacions descrites passen a Txèquia, per exemple la segregació dels gitanos en pobles rurals, separats de la resta de la comunitat. L’exemple és el meu país, però es pot entendre internacionalment perquè passa a tot arreu.” Agnès és una història colpidora, escrita amb força poètica i estil.
