Històries del cos

Per múltiples raons, Barcelona ha estat incapaç d’organitzar una gran fira d’art (com Arco de Madrid), però des de fa dinou anys promou un esdeveniment que té identitat pròpia i pedigrí internacional: el Loop, especialitzat en videoart. Loop és una fira d’iniciativa privada, dirigida pels galeristes Carlos Duran i Emilio Álvarez, que se celebrarà del 16 al 18 de novembre, aquest any per primer cop a la Pedrera, i alhora un festival que, amb un suport decidit de les administracions, Generalitat, Ajuntament i en menor mesura el Ministeri de Cultura, mobilitza les principals institucions culturals de la ciutat.

A partir d’avui serà difícil no trobar-se volent-ho o sense voler un treball de videocreació en el circuit dels espais de l’art, però també del teatre o del cinema, de Barcelona. N’hi ha un total de 62 que s’han sumat a la programació que, sota la direcció artística de Carolina Ciuti, en aquesta dinovena edició aborda el cos com a forma i fons de la nostra manera d’estar al món, individualment i col·lectiva. Un cos que la Covid-19 ha trasbalsat, privant-lo, en el cas dels que afortunadament són vius, del contacte amb altres cossos.

Un cos en conflicte, amenaçat en diversos fronts socials, econòmics i polítics més enllà de la crisi sanitària del coronavirus, és el tema de reflexió d’aquest Loop. I aquests són alguns dels seus imprescindibles.

L’art del cos

La perfomance és l’art del cos per excel·lència, i al dinovè Loop hi tindrà un pes molt important. Cossos itinerants és el projecte que, comissariat per la mateixa Ciuti, es manifestarà en dues sessions a l’espai públic. Avui (de 17 a 21 h) als jardins de Rubió i Lluch i el dia 12 a la plaça Joan Coromines. Un planter d’artistes residents a les fàbriques de creació d’Hangar i La Escocesa duran a terme accions efímeres que parlaran de “cossos exposats, connectats, pixelats, travessats pel temps, de corporalitats dissidents, dependents, poroses i poderoses”. Tots els performers usaran el mateix escenari, un artefacte mòbil dissenyat a l’escola Eina.

Som carn

Sense moure’ns del Raval, la Capella inaugura avui una instal·lació de María Alcaide que entrelliga feminisme, món rural i desigualtats de gènere, Carne de mi carne: Entraña. El cos indefens de les dones sota el jou del sistema patriarcal també té eco en una doble exposició al Macba (a partir del dia 15) i a la Fundació Tàpies (a partir del 18), Mascarilla 19-Codes of domestic violence, inspirada en els codis secrets d’auxili de les dones que van patir violència domèstica durant el confinament domiciliari de la pandèmia. Mascareta 19 és el nom de la campanya que va llançar el president espanyol Pedro Sánchez per tal que les farmàcies activessin el protocol d’ajuda a les víctimes que estaven atrapades en cases que van esdevenir més inferns que mai. La proposta expositiva, coral, ha estat produïda per la Fondazione in Beetwen Art Film de Beatrice Bulgari.

I encara una cita més amb el desafiament creatiu a la masculinitat establerta. A la Pedrera, el dia 18 Adriana Vila Guevara farà una performance poètica i musical amb la col·laboració d’Isaki Lacuesta, Rocío Molina i El Niño de Elche.

Cita amb el psiquiatre

De talent n’hi ha molt; de diners per produir noves obres, poc. Per això fa uns anys el Departament de Cultura de la Generalitat va crear el Premi de Videocreació amb la complicitat de la xarxa de centres d’art del país. El guanyador té un any per materialitzar les seves idees. L’any passat van ser dues guanyadores ex aequo. Palau de vent, de Lúa Coderch, s’allotja des de la setmana passada al Tecla Sala de l’Hospitalet. I el dia 13 s’estrenarà a la Filmoteca La història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por, que Mireia Sallarès ha dedicat a aquest psiquiatre reusenc que a l’exili va tractar els seus pacients amb una humanitat inaudita en els manicomis, i que ell va transformar en centres de cultura comunitària.

Per cert que ahir ja es va donar a conèixer el nom de l’artista guanyadora de la vuitena edició d’aquest premi: Alex Reynolds.

Noms consolidats

També a la Filmoteca es podrà veure, a partir del 17, una mostra amb bona part de l’obra videogràfica de Perejaume. Loop busca l’equilibri entre veus emergents i consolidades. Junt amb Perejaume al cartell destaca Esther Ferrer, de qui el Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas lluirà a partir d’avui mateix la seva peça històrica Extrañeza, desprecio, dolor y un largo etc, un compendi d’expressions facials entre còmiques i provocadores.

I al MNAC, Francesca Llopis hi projectarà, també a partir d’avui, Dins per dins, un treball nou evocador de la Casa Gomis del Prat de Llobregat, la joia de l’arquitectura moderna que el descartat projecte d’ampliació de l’aeroport no tenia en cap consideració.