Èxit europeu de González Arnau

El pintor egarenc Xavier González Arnau viu en un casalot al poble empordanès de la Pera acompanyat d’un cavall, unes ovelles i centenars de llibres de poesia i filosofia per tot arreu. Allà ha transformat la seva tendència a l’informalisme i l’abstracció pel paisatge en una comunió amb la naturalesa gairebé de caire animista. El vaig visitar a l’estiu mentre enllestia les grans peces de la gira europea que tot just ha començat amb èxit a Hamburg i Berlín, on ha venut gran part dels quadres exposats. La galeria Seven Star d’Hamburg va inaugurar l’11 de novembre, i la de Berlín, del mateix grup, ho ha fet el 17. La mostra conté aquest espectacular llenguatge de síntesi del pintor amb l’espai que l’envolta, una comunió salvatge que m’ha recordat algunes experiències dels impressionistes i dels expressionistes en la fusió entre materials, entorn i la mateixa ànima de l’artista. The Naturaleza Code provoca unes sensacions que difícilment trobem en la fredor de molts artistes contemporanis. González va a mort i pot estar un mes menjant arròs i patates per no perdre la possibilitat de tenir olis. El seu és un art total, que ha trobat en el paisatge empordanès una pàtria interior, la poesia que mai l’ha abandonat, que sempre ha perseguit. Les mostres han reunit uns quaranta quadres, la feina dels cinc anys empordanesos. González Arnau ha viscut molt temps a Alemanya i també a Nova York. Es queixa de la misèria artística del nostre país, “institucionalment deplorable, on l’interlocutor és difícil per no dir impossible.” No obstant, la Pera, segurament l’espai on més temps ha passat a la seva vida, li ha servit d’agent inspirador. Les conques dels rius Ter i Fluvià apareixen entre l’espessor dels arbres, grans protagonistes d’aquestes peces que han volat del país i que espero que puguem gaudir-ne en alguna ocasió.

González m’explica que la feina d’aquesta antologia de quaranta quadres, sobre els cinquanta realitzats, “ha estat una immersió a la naturalesa”: “Cada exposició que he fet ha estat un canvi perquè posa l’estètica al servei del motiu per defensar-me dels formalistes del país, que no tenen cap preocupació pel contingut. Jo intento relacionar continent amb contingut per evitar la superficialitat.” El pròxim objectiu és una macroexposició a Berna durant tres mesos per al 2022. El gest romàntic i la potència de l’artista l’empenyen cap al nord d’Europa.