Llacunes juvenils
Fabrice Murgia signa ‘Dies blancs’ al Lliure de Gràcia amb els actors d’IT Teatre, una adaptació sobre una novel·la gràfica de Le Boucher
L’obra, en forma de ‘cinema live’, parla de com la vida esvaneix l’entusiasme dels 20 anys
El director Fabrice Murgia s’ha submergit en la seva joventut dels 20 anys. Ho ha fet a partir de l’adaptació de la novel·la gràfica Ces jours qui disparaissent (‘aquells dies que desapareixen’), de Timothé Le Boucher. El treball s’ha construït a partir de la recerca d’una selecció d’actors sorgits de les darreres promocions dels alumnes d’art dramàtic de l’Institut del Teatre (IT) i que gaudeixen del projecte IT Teatre per fer un pas cap al camp professional. Dies blancs s’estrena avui al Lliure de Gràcia i es podrà veure fins al 6 de febrer. La proposta de cinema live, en què tots els intèrprets es transformen en la protagonista, Andrea, és una coproducció de l’IT amb el Lliure i segueix peces com Amnè(i)s(t)ia, amb la direcció i dramatúrgia de Chokri Ben Chikha; Flam, de Roger Bernat, i Viaje a la luna, amb Marta Pazos.
Dies blancs parla d’una jove que té com buits en la seva vida. És com si s’adormís, cada cop durant més temps, per anar recuperant els seus impulsos dels 20 anys. Per Murgia, és tota una metàfora dels adults, que cada cop adormim més l’entusiasme juvenil aplacats per la monotonia diària, per una vida molt més estable i que va esdevenint més conservadora. Dies blancs apel·la a la idea que els adults recuperem el record d’aquelles ànsies de canviar el món. Pel director, la generació dels intèrprets també té necessitat de fer canvis radicals, tot i que probablement amb una certa desconfiança envers el sistema democràtic consumista.
La companyia formada per Sara Adán Vich, Ricard Boyle Coll, Guillem Font, Aida Llop Garcia, Miriam Moukhles, Lluís Oliver Berga, Adam Purtí del Ruste i Caterina Tugores Ferrer explica que el treball amb Murgia els ha permès experimentar amb tasques tècniques que no havien treballat a l’IT, com ara el joc amb les càmeres, o la llum. El material tècnic del muntatge l’ha cedit la companyia de Murgia, un director que celebra la versatilitat d’uns actors que també han compost la banda sonora del muntatge. El concepte de cinema live dona un toc més lúdic a la peça, però el director del Théâtre National Wallonie-Bruxelles remarca que a l’escena es veu teatre “perquè passa ara i aquí”, un temps que va del 2001 al 2077.
