PEP LLADÓ
MÚSIC
“Amb la rumba es pot expressar qualsevol cosa”
Un disc com Andar contigo, dedicat íntegrament a la pèrdua de la seva dona, Lola, no sembla un treball fàcil de fer.
Ha estat molt difícil, però o el feia o no hi havia manera de tirar endavant. Em vaig bloquejar completament i no podia compondre ni fer res, fins i tot em vaig plantejar deixar la música. Va arribar un moment en què no podia ni posar-me davant del piano o el full en blanc, així que per collons em vaig obligar a mi mateix a gravar aquest disc.
I tractant qüestions tan íntimes i personals, no tenia la sensació de despullar-se en públic amb aquestes cançons?
Al principi, no tenia en absolut aquesta sensació, perquè quan escrivia les cançons m'estava parlant a mi mateix. Després va haver-hi una segona fase, que comença quan decideixo mostrar aquests temes en públic. Llavors sí que vaig notar que m'estava despullant. De fet, quan vaig fer la primera entrevista sobre el disc, a Catalunya Ràdio, em va venir una sensació molt forta de vertigen.
Per què va decidir regalar el disc a través del seu web, www.pepllado.com?
En el moment que això va deixar de ser una maqueta enregistrada en la intimitat, vaig demanar a una sèrie d'amics, tots ells grans professionals, que vinguessin a gravar amb mi i tots ho han fet de manera desinteressada. Crec que és maco que els diners no intervinguin per a res en un projecte com aquest.
Un projecte que no està acabat, no?
No. De moment, hem gravat deu cançons, tot i que la idea inicial era fer-ne dotze. Les dues cançons que falten les tinc molt clares i les compondré algun dia, però ara tenia la necessitat de compartir les cançons ja fetes. Inicialment, es tractava d'una maqueta, però va quedar tan bé que la vam deixar així. A mi em fa posar la pell de gallina.
I com continua Andar contigo?
Estem gravant noves versions d'aquestes mateixes cançons amb diferents músics. Per exemple, amb Wagner Pa & Brazuca Matraca hem fet una relectura de Tarde de invierno amb ritme de samba-reggae. I amb Cathy Claret i Raimundo Amador hem gravat una versió en francès de Cuando se vaya el dolor.
Només internet permet fer un disc com aquest, que no s'acaba mai.
Sí, és una manera nova de treballar i té la seva gràcia. Es tracta d'anar fent cançons i, tal com van sortint, les anem penjant al web. També podem penjar a Youtube vídeos de les sessions de gravació, gairebé al moment. És un procés de treball continu i obert a qui el vulgui mirar.
Havia escrit mai rumbes tan tristes? Perquè rumba sembla sinònim d'alegria...
Potser alguna d'Ai Ai Ai, en el disc El temps de Sefalina Kaolin (1996). Jo sempre havia dit que amb la rumba es pot expressar qualsevol cosa, quan ni tan sols imaginava que algun dia afrontaria aquest repte. A més, he fet moltes rumbes a la meva vida i, com domino la forma, després em resulta més fàcil anar directament al contingut.
Andar contigo no s'editarà en CD ni es presentarà en directe?
En principi, no faré concerts, perquè el disc ja m'està omplint molt. Respecte al CD, no sento gaire la necessitat de publicar-lo. En canvi, estan sortint altres coses que em fan més il·lusió, com ara una sèrie de quadres que l'artista Lídia Tur està pintant inspirant-se en les cançons i que segurament aquesta tardor ja es podran veure en una exposició.
