I les ales?

Estrenada en el Temporada Alta de la tardor passada, els raonaments topen amb l’argumentari d’Els angels no tenen fills, que fa petar el sistema: emergeix una variable per la qual el sistema no està preparat. El sistema és molt garantista, però deixa desemparades les opcions que surten del marcs referencials. Aquesta obra és necessària perquè obliga a obrir el marc mental, a relativitzar els apriorismes i prejudicis.

Honestedat i pensaments directes, sense que passin pels filtres de la correcció política. Escenaris Especials i la dramaturga i directora Clàudia Cedó van atacar el desig de la maternitat en les persones de diversitat funcional a Mare de sucre. Ara, Andrea Álvarez i Marc Buxaderas (que intervenien en aquesta peça anterior) es fan la pregunta directament, amb Berta Camps, una companya d’Escenaris Especials, amb qui comparteix joventut però no té el handycap de l’estigma social de la diversitat funcional. L’obra porta a fer una recerca documental preguntant als seus pares, a especialistes, però també a testimonis que es van plantejar ser mare i pare. S’utilitza la fórmula del verbatim, producció de La Planeta que ja n’ha impulsat d’altres com el de la subrogació (Els diners, el desig, els drets), el suïcidi juvenil (No m’oblideu mai), o els abusos a menors (Serà el nostre secret). Aquest té la particularitat que la recerca la fan els mateixos interessats. Les respostes dels entrevistats no són només material de reflexió intel·lectual, sinó camins per aconseguir un desig molt concreta i debatuda.

El punt de partida és el més realista possible. Tot emergeix com a real encara que es vagin cosint opinions de testimonis, sovint antagòniques a les que tenen els intèrprets. Andrea Álvarez (actriu revelació als Premis de la Crítica) té un domini de la pausa, que fa esperar que el public desitgi una resposta, un instant més de l’habitual. Ho fa sense artifici, de forma natural, i venç la impaciència. Marc Buxaderas funciona d’antagònic, pel seu esperit optimista, de gust per l’acudit oportú. Però també té instants de denúncia posant en boca seva situacions injustes dels testimonis. Finalment, la jove Berta Camps és un perfil imprescindible per ampliar la maternitat, més enllà de la diversitat funcional. Si un àngel té ales, per què no pot volar?