Oliveira, cineasta i fotògraf
La Filmoteca exposa més de cent fotografies de l’artista portuguès
Les fotografies d’Oliveira són fetes entre finals dels anys trenta i mitjan anys cinquanta
Una de les grans sorpreses de l’arxiu personal del cineasta Manoel de Oliveira, que va morir el 2015 als 106 anys, són les cent i escaig imatges que s’exposen a la Filmoteca de Catalunya fins al 28 de febrer. Majoritàriament inèdites, fetes entre finals dels anys trenta i mitjan anys cinquanta, aquestes imatges revelen la desconeguda faceta de fotògraf del cineasta i ofereixen noves perspectives sobre com es va desenvolupar la seva carrera cinematogràfica. També afegeixen un nou capítol a la història de la fotografia portuguesa de la dècada del 1940.
Les imatges estan dipositades a la Casa do Cinema Manoel de Oliveira-Fundação de Serralves, a Porto, la seva ciutat. L’exposició de la Filmoteca, que és gratuïta, es titula Manoel de Oliveira, fotògraf i té com a comissari António Preto, que considera les fotografies “un valuós instrument per entendre millor la manera com va dirigir la fotografia en les seves pròpies pel·lícules durant un període de deu anys”. També serveixen per contextualitzar l’estricta composició i l’enquadrament que defineixen el seu cinema.
Etapa decisiva
El pas d’Oliveira per la imatge estàtica va estar relacionat, sens dubte, amb la seva col·laboració amb António Mendes, fotògraf amateur que va fer de director de fotografia en totes les seves pel·lícules fins a Aniki-Bóbó (1942). Va ser una etapa decisiva en la seva carrera com a cineasta. En diàleg tant amb el pictorialisme com amb el constructivisme i els experiments de la Bauhaus, les seves fotografies es troben a mig camí entre l’exploració dels valors clàssics de la composició i l’esperit modern que inspira les seves primeres obres.
L’exposició està coproduïda per la Casa do Cinema Manoel de Oliveira-Fundação de Serralves i la Filmoteca de Catalunya, amb la col·laboració de l’Institut Camões. S’acompanya d’un cicle de projeccions a la Filmoteca que s’allargarà fins al 29 de desembre i inclourà 24 films rodats entre el 1931 (el curtmetratge documental Douro, faina fluvial) i el 2012 (Gebo et l’ombre). També s’hi podran veure Francisca (1981), Os canibais (1988), O convento (1995), Porto da minha infância (2001), Singularidades de uma rapariga loura (2009), O estranho caso de Angélica (2010)...
A més, s’han programat diversos actes. Es farà una visita comentada i la presentació d’una projecció a càrrec de Glòria Salvadó (2 de desembre) i del cineasta portuguès Pedro Costa (19 de gener). També hi haurà una conferència de Marta Dahó, amb el títol L’elogi de la llum. Aproximació al context fotogràfic europeu dels anys vint i trenta.
