Trobada de les grans ocasions. El Teatre Estudi de l’Institut del Teatre, ahir al matí presentava un ple carregat de personalitats del teatre. Després d’anys en què es reclama un espai físic per al Museu de les Arts Escèniques (encara, sense una ubicació per presentar-hi exposicions amb unes condicions mínimes), ahir es va visibilitzar que són els mateixos artistes els que ho demanen. No s’advoca per cap espai concret, però sí per unes condicions concretes: un edifici a partir de 5.000 metres quadrats instal·lat a Barcelona. La Diputació hi dona suport; es busca la implicació de l’Ajuntament (per facilitar un espai) i la Generalitat per finançar el projecte.

Aquest nou MAE (al soterrani de l’Institut del Teatre hi ha el magatzem, en què ja no cap ni una agulla i estan inventariant la cessió de la companyia Comediants i esperen entrar també el material provinent de la història de Dagoll Dagom, en breu) ha de ser viu perquè planteja dues sales d’exposicions temporals i auditoris per fer debats i presentacions interactives per donar als artistes joves claus de la tradició que s’ha anat cuinant a Catalunya, tot i dificultats polítiques i econòmiques.

Ahir a la tarda ja eren 410 persones les que s’havien adherit al Manifest Per un Nou MAE , impulsat per Cesc Gelabert (que ha fet entrega de tota la seva documentació, fa uns mesos, al MAE). El ballarí i coreògraf resumeix la intenció del Manifest: fer que l’equipament reuneixi totes les arts escèniques; que sigui un espai flexible quant a infraestructures i temàtiques; que convoqui totes les generacions, i que estableixi vincles de difusió amb els mitjans: “Hem de sumar, en sabem, però ens falten mitjans i temps per fer-ho viable; no podem estar començant sempre de nou”, es lamentava.