Art

El Moco Museum Barcelona inclou una obra sobre l’impacte de la guerra de Marina Abramovic

La peça mostra dues dones, una estirada amb vísceres sobre el cos, acompanyada de l’artista sèrbia

El mateix dia en què estrena al Liceu ‘7 deaths of Maria Callas’, on a través de set àries, es posa en la pell de la soprano per recrear la seva mort. l’artista performativa sèrbia Marina Abramovic, ha presentat una nova obra per al Moco Museum de Barcelona. Es tracta la peça ’Miracle 3’, de que forma part d’un quartet de la sèrie Miracle. En el quadre, una caixa de llum LED amb una impressió cromogènica, hi apareixen dues dones. Una està estirada en una superfície amb vísceres sobre el seu cos i l’acompanya la mateixa artista sèrbia. Abramovic vol representar així el dolor i la desesperació de la guerra i quin impacte que té en la vida.

Marina Abramovic, una de les artistes femenines més influents del panorama internacional actual, torna a valdre’s del seu cos per explorar les limitacions físiques i les possibilitats de la ment. Ara, posa en relació el seu cos i el públic, amb l’objectiu de generar un impacte emocional que impliqui l’espectador. “Vull introduir el cos a l’obra gràfica perquè crec que així soc capaç de donar el millor. Entendre el teu cos és entendre l’univers”, ha assegurat durant la presentació de l’obra l’equipament.

Amb la nova peça incorporada al Moco Museu Barcelona, sotmet a examen la realitat de la guerra d’Ucraïna i el seu impacte devastador sobre l’ésser humà amb una peça d’un metre i mig per dos. Amb tot, ha revelat que va començar a treballar en la peça cinc anys abans que comencés el conflicte armat. “Fa por com els artistes podem predir el futur”, ha opinat. Alhora, ha criticat com la tecnologia boicoteja la societat i fa perdre el temps: “la vida és curta, tot i que sovint pensem que és per sempre. L’hem de viure com si cada dia fos l’últim”.

Abramovic ha rebut nombrosos premis al llarg de la seva dilatada carrera que supera les cinc dècades, entre els que destaquen el Lleó d’Or Oro de la Biennal de Venècia(1997), l’Os de Berlín i el Premi Princesa d’Astúries de les Arts (2021). Com a pionera de l’art performatiu, utilitza el cos com a mitjà per explorar els límits físics, portant-lo fins al dolor, l’esgotament o el perill.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CrÒnica

Ricky Gil i Biscuit, un bon treball d’arqueologia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència

Música

In-Somni obre demà a Besalú, amb Bigott, una nova edició itinerant

besalú
música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva
Cultura

Ivan Ivanji, escriptor serbi i supervivent d’Auschwitz

ART

El paper pioner d’Espais, en una exposició a Girona

Girona
Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES