El director Àngel Llàcer ha triat les expectatives i il·lusions frustrades de la família Conway per retornar al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb un clàssic. El temps i els Conway, de J.B. Priestley, es podrà veure a la Sala Gran del TNC des de dijous fins al 21 de maig.

L’obra retrata les situacions d’una adinerada família anglesa en el període d’entreguerres, amb la novetat que fa anar el temps endavant i endarrere com en les sèries de televisió. L’obra ja s’hi va representar amb Mario Gas fa trenta anys. Ara en protagonitzaran la reedició Màrcia Cisteró, Biel Duran, Mar Ulldemolins, Albert Triola, Júlia Bonjoch i Júlia Truyol.

Àngel Llàcer i Carme Portacelli, directora artística del TNC, descarten comparacions, més enllà de recordar “l’impacte” que va tenir l’obra fa tres dècades, així com l’intent d’adaptar-se a les noves “formes de consum cultural i d’oci”.

L’obra transcorre just abans de la Segona Guerra Mundial i viatja en el temps. “La vida és cíclica i les merdes tornen. Per molt que intentem ser feliços, sempre hi ha una maquinària molt més forta que ho boicoteja”, explicava Llàcer. L’obra, de poc més de dues hores, s’oferirà sense pauses per mantenir la tensió emocional. El director aspira a emocionar tant el públic com l’equip artístic. “Intento que el que es vegi a l’escenari tingui qualitat i amor. Que l’espectador, al marge de la temàtica, vegi la implicació d’un equip amb tot l’amor i la professionalitat. Quan marxi l’espectador, pensarà que té les regnes de la seva vida. Guanyarà optimisme veient que és amo del que vol fer a la seva vida per evitar acabar sent un desgraciat com els Conway”, pronosticava ahir el director en la presentació.

Pel que fa al temps i a l’espai, Llàcer va recordar que el muntatge “només es pot fer al TNC pels seus requeriments tècnics i humans”. L’escenografia s’ha plantejat com si es tractés d’un conte. “Quan arribeu, no hi veureu res. Llavors tot comença.”

Dels deu actors que integren el repartiment, sis no havien treballat mai a la Sala Gran del TNC. L’actriu Mar Ulldemolins veu en el seu paper un petit homenatge a qui fa trenta anys va interpretar el seu paper: Montserrat Carulla. En concret, en el vestuari d’Ulldemolins s’ha teixit un ganxet que la mateixa Carulla va fer i utilitzar aleshores.