Les “Varvariacions” tempestives

La cloenda de la 16ª temporada Ibercamera a Girona va tenir lloc el diumenge 21 de maig, a la Sala de Cambra, pràcticament plena, de l’Auditori. El comiat es va fer amb alta dignitat: un recital de la pianista russa Varvara, interpretant les Variacions Goldberg de Bach, autèntic monument del repertori de tecles, que constitueix una fita ineludible per tots els pianistes i clavicembalistes de cimera envergadura.

Varvara no ha sigut simplement l’artista resident del cicle de cambra d’enguany, sinó que és una aposta desplegada amb constància per part de la promotora barcelonina, de la mà de la qual ja va actuar diverses vegades a la nostra ciutat. Així que el públic local ja la coneix: de personalitat humil i aparença hieràtica, prefereix els tempos lents i seràfics com a pedra de toc per alliberar les subtilitats més apassionades i expressives. Recolzada sobre el Steinway, sembla quasi immersa, en una comunió simbiòtica amb l’instrument, estenent els dits cautelosos, aquilins i puntillistes, que cerquen la donació inefable de cada detall. Més que de virtuosisme, Varvara és una pianista de la virtut a la manera clàssica, de la temprança i la tempestivitat, que aborda l’ofici com una causa o creença.

Per això, encara que domini perfectament els secrets del contrapunt “combinatori” (com apuntava el polímata Leibniz, coetani de Bach, amb qui segurament va coincidir a la ciutat de Leipzig), Varvara fa seves les Variacions –les “Varvariacions”, podem dir–, amb la seva entrega generosa i personal, irradiant de serenor i cintil·lacions. Només així s’explica, de fet, la retenció mnemònica d’una obra d’aquesta extensió i la insuperable concentració a tota l’hora i mitja que va durar la seva execució.

El fet que sigui un opus tan llarg i sense ínterims fa que tampoc sigui fàcil, pels espectadors, romandre en absoluta immobilitat, en una sala penombrosa com les o(m)bres de Caravaggio. Però més enllà d’un ocasional xiuxiueig, o del crepitar d’algun caramel desembolicant-se, el públic va resistir estoicament, en plàcida quietud, fins coronar l’intèrpret moscovita amb un aplaudiment altitonant i dempeus, que va durar varis minuts.

El periple de Varvara amb les Variacions de Bach seguirà demà dimarts, amb cita al Palau de la Música de Barcelona. Però per qui no pugui anar-hi, resta sempre l’opció d’escoltar el disc que la concertista eslava, de futur auspiciós, va gravar al Monestir de Cervià de Ter, i que està disponible a les principals plataformes del ciberespai.