Festivals
Sónar, trenta anys en deu moments
El festival de músiques avançades celebra des d’avui i fins dissabte la 30a edició amb un historial ben musculat d’actuacions memorables
Daft Punk va presentar-hi el 1997 el primer disc i Rosalía, l’any 2018, va iniciar al Sónar la seva conquesta mundial
Des de l’actuació, la primera a Catalunya, de Daft Punk l’any 1997 fins a testimoniar, abans que ningú, la irrupció del fenomen Rosalía l’any 2018, el Sónar acumula una nombrosíssima col·lecció de postals musicals que constitueixen un capítol més que destacat de la història musical de Barcelona. Repassem, a continuació, deu moments estel·lars d’un festival, però, que de moments estel·lars, tanmateix, n’ha tingut moltíssims més.
DAFT punk, 1997
La de Daft Punk a la Mar Bella és una d’aquelles actuacions que arrosseguen una aura de mite i molts presumeixen d’haver-hi estat. Era la primera visita del duo francès, que just aquell any havia publicat el seu primer disc, Homework, a Barcelona i, tot i que el concert amb prou feines va arribar als 45 minuts i va ser força entrebancat (cap dels seus llavors èxits incipients va arribar a sonar sencer), continua sent assenyalat com un dels primers grans esdeveniments de música electrònica amb volada internacional a la ciutat.
KRAFTWERK, 1998
En el marc de la constant reivindicació de referents que sempre ha fet el Sónar, Kraftwerk –aleshores, amb Florian Schneider encara a bord– va visitar el festival, vestits d’homes aranya i amb un espectacle imponent de llums ultraviolades, quan feia pocs mesos del seu retorn i set anys de la seva última actuació a Barcelona. Des d’aleshores les visites dels robots germànics –que l’any 2013 tornarien a actuar al Sónar– van ser força més periòdiques, però en el Sónar del 1998 van ser rebuts com uns herois i el concert va tenir una aura de gran esdeveniment des del minut u.
RICHIE HAWTIN, 1999
Candidata a ser una de les sessions més llegendàries del Sónar, Richie Hawtin, aleshores en la pell del seu alter ego, Plastikman, va fer el seu debut barceloní en el Sónar d’aquell any, en la que va ser, va arribar a dir, una de les grans actuacions de la seva vida. Hawtin, dotze anys més tard, punxaria a la Boqueria i l’any 2011 ho faria en un park de skate a Badalona. Tres anys abans, en l’altra sessió de DJ més cèlebre del festival, Jeff Mills, es va quedar a les fosques i sense so.
BJÖRk, 2003
Podia semblar el tòpic més gran d’entre tots els tòpics, però que la islandesa Björk assegurés ben convençuda a Barcelona que “sempre havia volgut actuar al Sónar” reflectia l’impacte internacional que, en una dècada d’existència, havia adquirit ja el festival. Björk, que feia dos anys havia actuat al Liceu, va actuar aquesta vegada davant 22.000 persones en el marc d’una gira de grans èxits.
RYUICHI SAKAMOTO, 2004
El mestre japonès, traspassat el mes de març passat, va establir al llarg dels anys una relació prou fèrtil amb el Sónar, on va actuar en diferents ocasions i va compartir la seva visió de la música en diferents rodes de premsa. La primera va ser en el preludi del Fòrum de les Cultures a L’Auditori de Barcelona, acompanyat de Pan Sonic, Fennesz i l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya. Se li recorden, en anys posteriors, inspiradores aliances amb Alva Noto en escenaris com el del Grec.
BEASTIE BOYS, 2007
Amb el festival fixant la mirada durant aquells anys a l’escena del hip-hop, Beastie Boys van oferir al Sónar d’aquell any la seva única visita a Catalunya (atropellada, això sí) junt amb la que havien fet al Doctor Music d’Escalarre deu any abans. El protagonisme en aquell Sónar, però, el van haver de compartir amb formacions històriques com Devo.
PAU RIBA I MIL SIMONIS, 2009
Doncs sí, Pau Riba també va actuar al Sónar. Ho va fer acompanyat de la formació Mil Simonis en l’edició del 2009, que és quan el festival va reivindicar-lo com “una autèntica institució musical del panorama català”, a més de “polifacètic, iconoclasta i transgressor per definició”. En aquella mateixa edició, el també català Guillamino, ben admirat aleshores en països com el Japó, ja advertia amb un rètol durant la seva actuació: “La Rambla is not Barcelona.”
JOHN PAUL JONES, 2012
El Sónar, des de sempre, ha estat una caixa de sorpreses. Encara que la seva visita fos més aviat de perfil baix, no tothom pot dir que ha vist John Paul Jones, baixista de Led Zeppelin, tocar amb el grup Supersilent com si fos un músic més al vestíbul del CCCB.
LANA DEL REY, 2012
Va ser l’any, també, del debut a Catalunya de Lana del Rey, que feia només sis mesos que havia publicat Born to die, el seu àlbum de debut. Un any abans, el Sónar havia estat també ben atent a la irrupció d’una altra diva, Janelle Monáe, protagonista d’una recordada exhibició.
ROSALÍA, 2018
Fins abans d’aquell Sónar, Rosalía era una jove prometedora cantaora de flamenc que havia fet un disc excel·lent amb Refree. La seva reconversió en diva global amb ingredients de pop i músiques urbanes a més de flamenc va començar al SónarHall de Fira Barcelona en l’edició del 2018, quan feia només uns dies que s’havia publicat la cançó Malamente però faltaven encara cinc mesos perquè pogués escoltar-se El mal querer al complet. Com diu el tòpic, la resta és història.
Creu de Sant Jordi i un piromusical per la Mercè
“Per la seva decidida aposta per l’escena musical electrònica i l’art multimèdia contemporani a la ciutat de Barcelona. El Sónar és un dels principals festivals de música, art i cultura digital de l’escena catalana, amb gran prestigi internacional, que enguany celebra l’edició número trenta. Durant els tres dies del mes de juny que dura la seva activitat principal, aquest festival combina el fet lúdic amb l’artístic, l’avantguarda i l’experimentació amb els nous corrents musicals de l’electrònica, per mitjà d’una oferta molt heterogènia que inclou, entre d’altres, concerts de música en viu, actuacions multidisciplinàries, conferències o exposicions.” Aquest era el text amb el qual el govern català justificava fa unes setmanes el lliurament d’una Creu de Sant Jordi al Sónar, creat l’any 1994 per Ricard Robles, Enric Palau i Sergi Caballero i amb un historial que no únicament inclou un munt de concerts històrics sinó edicions en diferents punts del planeta (l’any 2024, a Lisboa i Istanbul) i un congrés en què, com es podrà comprovar aquests dies, es debaten temes com l’impacte de la intel·ligència artificial en les arts i, de retruc, en tota la societat. En l’any del seu trentè aniversari, d’altra banda, el Sónar serà protagonista, el mes de setembre que ve, del piromusical de la Mercè.
