Música

Mor Josep Maria Llongueras ‘Llongue’, cantant de La Madam

El músic Josep Maria Llongueras, ‘Llongue’, cantant de La Madam i una icona de l’escena musical sabadellenca des de fa una pila d’anys, ha mort aquesta passada matinada als 63 anys per causes encara no revelades, segons ha informat aquest migdia la seva família al perfil de Facebook del cantant.

Llongue, que feia tres anys s’havia instal·lat a viure a Bellver de Cinca, un petit poble de la Franja, va formar part entre mitjans dels anys 80 i principis dels 90 del grup La Madam, amb els quals va firmar cançons com Sense pressa, Micos i mones i, amb la participació de Mikimoto, Monique l’alcoholique. Eren temps, aquells, en què el català, en l’escena pop-rock del país, era gairebé inexistent. “Als que hi cantàvem se’ns associava amb els cantautors, dels quals, en aquella època, no volíem saber res! Que sortís algú comparant-nos amb Lluís Llach ens rebentava moltíssim. Era l’horror!”, explicava Llongueras a El Punt Avui en una entrevista publicada el juny del 2020 amb motiu de la publicació de L’hora viscuda, el seu primer disc amb cançons noves en tota una dècada. “Quan vaig començar, gravar un disc era una cosa cara i complicada”, afegia. “Vam tenir la sort, però, que ens va fitxar PDI. Recordo que volíem que ens el produís en Rafael Moll, però aquest ens va derivar a un ajudant seu, en Marc Grau [que esdevindria un famós productor i membre d’Els Pets]. Sense pressa (1987), doncs, va ser la seva estrena com a productor. El que era difícil, tal com deia, era gravar un disc. Però, un cop gravat, tenies garantida la presència a la ràdio i tenies vuit o nou programes de tele on anar a presentar-lo. Aleshores ens semblava una misèria, però vistos els programes de música que hi ha en l’actualitat, era una meravella! Gravar un disc, ara, en canvi, és molt fàcil. El repte és que algú se l’escolti”.

Víctima d’importants episodis de salut durant els últims anys, Llongue havia compaginat després de La Madam diferents projectes musicals, entre els quals hi ha set discos en solitari, amb la feina de productor en un petit estudi de gravació a la Pobla de Montornès, a les comarques de Tarragona. La seva activitat en directe va perllongar-se fins aquest mateix mes de juliol, quan va tocar al Restaurant Gavina de la platja de Creixell. L’enterrament serà demà diumenge a les 9:30h a Bellver de Cinca i, pròximament, segons ha comunicat la família, hi haurà un homenatge a Sabadell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona
cinema

Una nova generació de simis regna al planeta Terra

Barcelona
Patricia López Arnaiz
Actriu

“Deixar les víctimes soles és una forma d’agressió”

Barcelona
Mireia Freixa
Historiadora de l’art

“El patrimoni només es preservarà si la gent se l’estima”

Terrassa

Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

Girona
Crítica

L’encís de Bulle Ogier

Fenosa, l’escultor de la natura

El Vendrell
cinema - comèdia

Tres generacions de dones unides per la tragèdia

cinema - Animació

Viatge d’una nena xinesa amb parada a Berlín