Art

art

Visa pour l’Image: el fràgil equilibri del món

El fotoperiodisme encara existeix. I resisteix una tempesta perfecta provocada per velles i noves amenaces; entre aquestes darreres, la intel·ligència artificial com una perillosa eina de falsejament de les imatges que fa passar per autèntiques. “Cada vegada és més imprescindible la informació contrastada del món real”, sosté Jean-François Leroy, el director del festival Visa pour l’Image, que ja té a punt la programació d’una nova edició, la 35a, que se celebrarà del 2 al 17 de setembre a Perpinyà.

La presència dels millors professionals i els 200.000 visitants i 22.000 escolars que rep l’esdeveniment han entronitzat la ciutat de la Catalunya de domini francès en la capital del fotoperiodisme. Exposicions (aquest any, 25), projeccions, debats i premis formen el programa, que es desplega en edificis històrics de Perpinyà com el convent dels Mínims i l’església dels Dominics.

La dura i crua realitat del món posa, any rere any, el segell al Visa pour l’Image. En aquesta edició, la crisi climàtica regnarà en mitja dotzena de mostres, com en la de Sandra Mehl, que revelarà els efectes del descontrol de les temperatures a l’illa de Jean Charles, situada al sud-est de Louisiana: l’augment del nivell del mar ja li ha arrabassat el 98% de la superfície.

La guerra a Ucraïna també tindrà una visibilitat preeminent amb projectes de fotoreporters que han trepitjat el terreny dels dos bàndols enfrontats, com ara Dimitar Dilkoff. Treure la càmera al lloc precís on passen els conflictes té uns enormes riscos per als professionals de la imatge, però és l’única garantia de veracitat per a la societat que vol estar ben informada.

Més estímuls visuals per pensar-nos i per repensar-nos. Ebrahim Noroozi descobrirà la vida de les dones a l’Afganistan dels talibans. Darcy Padilla mostrarà la pobresa al mal anomenat primer món, a Califòrnia. Sense moure’ns del país dels somnis fake, Mark Peterson furgarà en l’auge de l’extrema dreta i Stephanie Sinclair en la salut de les dones després de la derogació de la llei de l’avortament. Els immigrants que travessen mars mortals també tindran veu gràcies al treball del fotògraf Michael Bunel. El món real.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]
Festival de cinema

La crueltat de Yorgos Lanthimos torna a Canes

Canes
Quim Gibert
Ensenyant i autor del llibre “Allà d’allà”

“La llengua persistirà si estem disposats a mobilitzar-nos”

Banyoles
cultura

Vilassar de Dalt: aparador de la fotografia analògica fins al 18 de juny

Vilassar de Dalt
Cultura

Mor Gudrun Ure, actriu escocesa protagonista de la sèrie infantil ‘Super Gran’

Cultura

Mor la presentadora i actriu mexicana Verónica Toussaint

Cultura

Mor Tony McFarr, el doble d’acció de Chris Pratt i Jon Hamm

música

Pol Bordas estrena ‘Cor petit’ amb la ‘col·labo’ de Figa Flawas

girona

La Casa Natal de Dalí, guardonada en els Premis CETT Alimara

FIGUERES

L’Ajuntament de Portbou torna a ser patró de la Càtedra Walter Benjamin

PORTBOU