Adolfo Quibus García, escriptor, cineasta i autor de teatre

L’escriptor i cineasta Adolfo Quibus García va morir diumenge, dia 27 d’agost, a l’edat de 78 anys, segons ha informat la mateixa família.

Va néixer a Barcelona el 1945. Quan s’aproximava als trenta anys va agafar vertigen. Aquell símptoma de marejos el va marcar per sempre més. Per tal de tenir més seguretat i no perdre l’equilibri va decidir ajudar-se d’un paraigua per caminar. Des d’aquell moment, aquell estri portàtil per protegir-se de la pluja va passar a ser el seu pal de paller. El seu signe d’identitat.

Quibus és autor de llibres de butxaca com Fósiles inhumanos, La isla perdida, Diamantes en bruto; és també autor de novel·les com Crímenes en cadena (1990), i d’obres teatrals representades tant a Europa com al continent americà, com ara Memorias de un ente fugaz, Recordando las candilejas, El conde Von Parkus. Però la seva gran passió va ser sempre l’audiovisual. Va exercir de director de pel·lícules i documentals com Diégesis, Ensayo fatídico, El séptimo sentido, Smith y compañía, o Mi amigo el Alzheimer, un documental en què recull l’experiència viscuda al costat de la seva dona fins a la seva mort. També era responsable del pòdcast Hoy es cine i l’any 2003 va crear la productora Asociación Independiente para la Producción y Distribución Audiovisual.

Però segons relata en una entrevista de l’any 2021 a la revista The New Barcelona Post, el punt d’inflexió de la seva vida va ser la creació del Festival Internacional de Cinema Nunes. La primera edició es va celebrar l’any 2011, i s’organitza durant tot un cap de setmana de desembre. Va anar guanyant cada vegada més prestigi, fins al punt de convidar-hi el president de la Generalitat, l’alcalde de Barcelona i el cònsol de Portugal a Barcelona. José María Nunes era un director de cinema portuguès instal·lat a Barcelona i iniciador de l’Escola de Cinema de Barcelona. Tenia una gran amistat amb Quibus i el març del 2010 va morir.

La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, dia 31 d’agost, a dos quarts d’una del migdia, al tanatori Mémora de les Corts.