Llibres

Miquel Riera

Periodista i novel·lista

“Ni un pam més de ciment a la Costa Brava”

La trama té lloc a l’Empordà, però podria passar a qualsevol zona dels Països Catalans
La trama passa el 1978, quan alcaldes franquistes es van saber mantenir en el càrrec i amb poder

Miquel Riera (Torroella de Montgrí, 1960) és un nom ben conegut dels lectors d’aquest diari, on ha treballat des de sempre. Amb una llarga, profitosa i premiada trajectòria com a periodista, s’ha decidit a debutar en literatura amb la novel·la L’ombra dels ocellots (La Campana). L’obra està ambientada el 1978 a Vilavella, un poble fictici de l’Empordà, que té d’alcalde en Nandu Sureda, un franquista reciclat i encara poderós.

L’especulació i la corrupció real que hi va haver (i encara hi ha) per omplir d’habitatges la costa i destruir els paratges naturals és el pal de paller d’aquesta novel·la, que ofereix un magnífic retrat d’una època, d’un bon grapat de personatges, d’unes situacions tenses i de l’angoixa davant la destrucció indiscriminada. Un bon debut.

Es podria considerar un debut tardà en novel·la, però les eines ja estaven esmolades al llarg de molts anys d’experiència, oi?
Sent sincer, no m’havia passat mai pel cap abans d’escriure ficció fins fa uns deu anys, quan m’hi vaig posar gairebé per provar-ho. No pas amb el que finalment seria L’ombra dels ocellots, sinó amb una altra novel·la, de caràcter històric, que no va prosperar per massa ambiciosa, suposo. I també amb uns textos breus de record que n’hi vaig dir Evocació i que vaig publicant en un digital de Torroella de Montgrí, Emporion, una capçalera històrica. I suposo que sí, que les eines ja estaven esmolades després de més de quaranta anys d’escriure notícies i opinió.
Li ha costat gaire, adaptar-se al llenguatge literari?
Suposo que, a l’ofici d’escriure que ja havia après al llarg de la meva carrera periodística, s’hi podria afegir el meu bagatge com a lector, que és força ampli i des de fa molts anys. Algú deia que per poder fer cinema s’han hagut de veure abans moltes pel·lícules, crec que es podria dir el mateix sobre escriure literatura. Dit això, reconec que hi ha coses que m’han costat més que d’altres, com ara els diàlegs.
Fa l’efecte que no és una trama improvisada, al contrari, té una construcció molt sòlida. Quan la va començar a pensar?
M’hi vaig posar fa quatre anys i l’he anat deixant i reprenent, a vegades amb llargs períodes sense escriure, tot i que el desenvolupament de la trama el tenia força clar des de l’inici. Però, suposo que, o bé per manca d’experiència o, simplement, per inseguretat, m’aturava en algunes escenes que no desencallava fins no haver-hi tornat a passar, en alguna ocasió, unes quantes vegades. Finalment, l’estiu passat, la vaig enllestir en un parell de mesos d’esforç continuat. Algú potser aconsegueix treballar de manera diferent, per exemple, escrivint fragments del final abans que d’altres del mig, però jo ho veia impossible. Ho havia d’escriure cronològicament i fins que no enllestia com m’agradava un capítol no passava al següent.
El pal de paller de l’obra és una denúncia de to ecologista de les bestieses d’especulació immobiliària que es van fer durant anys a la costa gironina...
La trama de la novel·la està centrada a la Costa Brava i a l’Empordà, perquè és el meu país i és el que més conec, però penso que és perfectament transportable a qualsevol lloc dels Països Catalans, on, malauradament, tenim molts exemples de com l’especulació immobiliària i l’urbanisme desaforat han malmès molts paisatges fins no fa tants anys verges.
I aquest drama continua, oi?
Malauradament, i en tenim algunes proves ben recents en municipis com ara Begur i en d’altres. La Costa Brava continua amenaçada per la pressió urbanística. S’han aconseguit salvar molts paratges, com ara els aiguamolls de l’Empordà i la platja de Castell, però hi ha uns quants llocs encara en perill de desaparèixer sota el ciment. S’ha de tenir en compte, com denuncia SOS Costa Brava, que, malgrat que el pla director de la Costa Brava va eliminar de cop una vuitantena d’urbanitzacions, els cinc plans generals més recents tenen de set a 14 anys i no van quedar inclosos en el pla director. Aquests plans preveuen destruir 500 hectàrees de sòl per fer-hi 9.000 habitatges. Pel que fa als 17 plans restants, tenen entre 20 i 35 anys i preveuen mil habitatges de mitjana cadascun i cent de noves urbanitzacions. Com ja fa temps que demana molta gent, com l’exdirector del Parc Natural dels Aiguamolls, Jordi Sargatal, el més sensat ara mateix seria no construir ni un pam més de ciment a la Costa Brava.
A banda d’aquest greu conflicte, també hi ha molta trama de fons polític, a la novel·la. Alcaldes franquistes que es van reciclar com van poder quan va arribar la democràcia...
L’acció de L’ombra dels ocellots se centra en l’any 1978, just abans de les primeres eleccions municipals, quan alguns alcaldes franquistes van saber aprofitar la seva posició de poder per mantenir-se en el càrrec i ser reelegits democràticament. D’aquesta manera van poder continuar beneficiant-se, ells i molts d’altres, d’una posició privilegiada en la planificació urbanística.
Fins a quin punt pensa que, més que tornar, els polítics de tuf franquista mai han marxat del tot? Parlo d’avui dia...
Aquells que havien format part del franquisme són, en general, tots morts, però la seva herència, sigui en forma de planificació urbanística desaforada, en maneres de fer o en ideologia, continua ben present en moltes institucions, crec.
I també hi ha trames familiars, més universals...
Alguns hereus d’aquells alcaldes han sabut moure’s molt bé per continuar la nissaga familiar. Com diu un fragment de La Transició modèlica i la mare que m’ha parit, del cantant valencià Pau Alabajos, que reprodueixo a l’inici del llibre: “Em repugnen tanta hipocresia i els vostres negocis enverinats. Sou esclaus de les més fosques lleialtats, aristòcrates de la mediocritat, patriotes amb el cor ple de quitrà.”
Vostè és de la zona i coneix el que explica de primera mà. Hi ha personatges reals entre els personatges?
Quan escrius suposo que sempre t’inspires en allò que tens més a prop i així ha estat en el meu cas. Per exemple, a l’hora de definir la família d’en Genís, el jove ecologista que vol salvar la zona d’aiguamolls amenaçada. Pel que fa a l’alcalde Nandu Sureda, crec que els lectors hi podran reconèixer alguns dels alcaldes de la Costa Brava que, no fa pas tants anys, encara manaven i molt. Pel que fa a la trama, s’hi pot reconèixer el meu poble, Torroella de Montgrí, i el conflicte que hi va haver amb els aiguamolls de la Pletera, però, volgudament, l’he volgut recrear en un poble imaginari, Vilavella, que podria ser, perfectament, qualsevol altre de la Costa Brava, com ara l’Escala, Castelló d’Empúries o Begur. O d’altres indrets dels Països Catalans.
Vostè també és fotògraf i es nota en les descripcions...
Gràcies. Potser sí que hi ha influït aquest fet. De tota manera, he intentat ser rigorós en aquest sentit perquè el lector reconegui el paisatge o s’hi identifiqui si aquest està en perill.
Ara que ja ha obert camí, està treballant en algun altre llibre?
Sí, he començat una altra novel·la, que vull situar també a l’Empordà, però uns anys abans, el 1973. Estic esbossant la trama tot just, però.
No li demanaré quins són els seus autors de capçalera, però sí si n’hi ha cap que hagi estat una inspiració especial.
A mi sempre m’han agradat molt els autors que expliquen històries. Com tanta altra gent vaig créixer amb l’Enid Blyton i després amb les grans aventures de Stevenson, Verne, Salgari, Melville... Per esmentar alguns autors que m’han influït més diria, d’estrangers, Patricia Highsmith i Tom Wolfe, i en català, Ferran Torrent i, naturalment, Josep Pla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia