L’adaptació teatral de ‘Napalm al cor’ converteix el públic en protagonista

L’adaptació que ha fet Oriol Puig Grau de la novel·la Napalm al cor (premi Anagrama de novel·la 2021), de Pol Guasch, elimina la conjugació en primera del singular, amb el beneplàcit de l’autor i també de la direcció de Guillem Sánchez Garcia. És la clau que els ha permès que sigui cada espectador el mateix protagonista, amb els personatges interpel·lant-los contínuament. Aquesta dramatúrgia s’estrena avui i es podrà veure fins al 14 de gener a la sala de dalt de la Sala Beckett, que coprodueix l’espectacle, de manera entusiasta, juntament amb Magrana Escena i Raül Perales.

Roser Batalla, Joel Cojal, Marc Domingo i Montse Morillo van explicant al públic el viatge iniciàtic que viu el protagonista. Per al director (que debuta professionalment i que va atrevir-se a fer un primer projecte de l’adaptació a tercer curs de l’Institut del Teatre) és la millor fórmula perquè posar un protagonista, quan l’obra no el defineix pràcticament gens, trencaria amb la imatge que es fa cada lector. L’obra té múltiples capes i cadascú hi troba el ressort que l’interpel·la. El dramaturg ha ordenat una mica més la trama, tot i que hi hagi imatges que es poden entendre al cap d’una estona i altres que potser no s’entendran mai, però que aporten una sensació de frustració constant d’una joventut que busca en el desig i en la recerca d’identitat les eines per sortir del món apocalíptic, “incòmode, però alhora suggeridor i enèrgic”, celebra el director de la Sala Beckett, Toni Casares. Per a Roser Batalla, la peça és una invitació individual a parlar amb un mateix, que “és profundament necessari quan estem bombardejats per estímuls i idees” de la societat accelerada actual. Cal aturar-nos i preguntar-nos «Què vull?», «Com estic?», «Quina és la meva opinió?»”, enmig d’un entorn de soroll i preses de posició unilaterals que refusen la complexitat. Marc Domingo percep que és una obra que exigeix una concentració absoluta en parlar als ulls dels espectadors, amb aquest protagonista que augmenta al màxim la identificació amb la situació de l’obra.