Què hauria passat si Xavier Pla s’hagués dit Xavier López? O Sigüenza o Prats-Fatjó o García Márquez...? El més segur és que hauria estat, igualment, un dels grans especialistes en l’obra de Josep Pla. Més enllà de la coincidència de cognoms, sembla que hi estava predestinat. També és expert en l’obra d’Eugeni Xamar, Mercè Rodoreda i Prudenci Bertrana, entre d’altres, i no li cal el cognom de reforç.

Coincidències a banda, Xavier Pla publicarà, de la mà de Destino i el 20 de març pròxim, Un cor furtiu. Vida de Josep Pla, una biografia del periodista i escriptor empordanès.

“Josep Pla no va ser únicament el més gran prosista català modern; també va ser, sense ell voler-ho, l’escriptor més polèmic. La seva llegenda ha estat sempre envoltada d’unes ombres que ningú, fins ara, ha estat capaç de dissipar”, hi llegim.

En els cercles planians ja fa anys que s’esperava aquesta biografia de Xavier Pla. L’examen d’una quantitat ingent de documents i testimonis permet aclarir molts aspectes obscurs de la vida de Pla i donar-ne a conèixer episodis fins ara desconeguts. Una biografia que promet no ser gens plana, precisament. Rigorosa, naturalment, però no gratuïtament complaent ni, per contra, tendenciosa.

Un cor furtiu aspira a ser el millor retrat de Josep Pla, “el més complet i el més incisiu, el més minuciós i el més apassionant”. Paral·lelament a la narració en què revela els avatars d’una vida plena de vicissituds –les amistats, les complicacions polítiques, les relacions amoroses, l’espionatge i el contraespionatge...–, Xavier Pla fa reviure des de dins els moments més crucials de la història del segle XX.

Nascut a Girona el 1966, Xavier Pla és professor de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat de Girona, on dirigeix la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme. Es va doctorar en literatura comparada a la Université de Paris Sorbonne (Paris-IV), el 1996. Ha publicat els llibres Josep Pla, ficció autobiográfica i veritat literària (1997), Simenon i la connexió catalana (2007) i El soldat de Baltimore. Assaigs sobre literatura i realitat en temps d’autoficció (2022). En els últims anys ha publicat estudis sobre Josep Pla, Eugeni d’Ors, Eugeni Xammar, Blai Bonet, Joan Sales, Mercè Rodoreda i Prudenci Bertrana, i ha editat volums col·lectius sobre figures com ara Marcel Proust, Jorge Semprún i Claudio Magris.

El 2014 va editar i prologar La vida lenta. Notes per a tres diaris (Destino), un llibre inèdit que recull les anotacions de Josep Pla els anys 1956, 1957 i 1964. El 2015 va rebre el Premi Nacional de Cultura “per la seva tasca de recerca i la seva mirada acadèmica a la creació d’un dels grans autors de la literatura catalana de tots els temps”.