Art

ART

Instal·lació poètica i artística de Santi Borrell a Vilafranca

El poeta Santi Borrell Giró (Vilafranca del Penedès, 1972) inaugurarà aquest divendres, dia 19, la instal·lació poètica i artística Vint lletres i un accent, a la Rambla de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès, davant del monument de Manuel Milà i Fontanals. L’acte, que començarà a les nou del vespre, forma part dels actes de les festes de Sant Raimon.

La instal·lació recrea, justament, un vers de vint lletres i un accent: “La tristesa és immortal”: “El vers és una reflexió sobre l’emoció i el temps, sobre la tristesa i la felicitat, sobre la brevetat o la perdurabilitat de les emocions. La impermanència”, apunta. L’obra, apunta Borrell, “també es podria subtitular La felicitat és inacabable, com una contraprestació a les emocions canviants”. I és que l’autor vol que les emocions “siguin analitzades”: “sobre com podem difondre les emocions d’una altra manera, sobre com hem estat educats o com eduquem les emocions a través un llegat”. “La felicitat és breu, s’acostuma a dir. Aprofita els bons moments, també s’acostuma a dir”. El vers sobre la tristesa queda emmarcat en uns dies de festa, dins la programació de les festes de Sant Raimon, però aquest no és un contrasentit: “no pas com un contrast o un contrapunt. Sense felicitat, no hi ha tristesa. És una reflexió, precisament, feta per valorar la felicitat, per gaudir l’existència, per aprofitar la brevetat del ser i de l’estar”, apunta el poeta, que també és crític literari del diari El Punt Avui.

“La qüestió és l’ocupació de l’espai públic com a punt de trobada real entre totes les emocions. Plantejar una reflexió sobre la tristesa i la seva perdurabilitat, sobre la tristesa que deixem o la tristesa que rebem. La tristesa, en el fons, es un llegat històric, és una cultura que rebem, és una ideologia de profunditat que ens donen”, afegeix.

Aquesta és la segona instal·lació de Borrell al Penedès, després de Vinyes mortes vora el cel, que va presentar al juny del 2022 i que va tenir un gran impacte, amb el suport de la Unió de Pagesos. L’obra, però, segons recorda, “va ser sabotejada en circumstàncies molt estranyes, al cap de set mesos, amb indicis clars que va ser treta per pressions internes”.

La intenció de l’autor, explica, és “poder treballar amb calma i llibertat”, per tal de poder difondre tot el material i les idees que ha acumulat al llarg d’aquests últims vint anys; obres que engloben poemes visuals, poemes objectes, instal·lacions, peces conceptuals i accions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona
cinema

Una nova generació de simis regna al planeta Terra

Barcelona
Patricia López Arnaiz
Actriu

“Deixar les víctimes soles és una forma d’agressió”

Barcelona
Mireia Freixa
Historiadora de l’art

“El patrimoni només es preservarà si la gent se l’estima”

Terrassa
HISTÒRIA

Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

Girona
Crítica

L’encís de Bulle Ogier

Fenosa, l’escultor de la natura

El Vendrell
cinema - comèdia

Tres generacions de dones unides per la tragèdia

cinema - Animació

Viatge d’una nena xinesa amb parada a Berlín