Llibres

NOVETAT EDITORIAL

Quan no cal separar el gra de la palla

Andreu Martín ha fet un interessant joc creatiu a la novel·la ‘Allò que només els passa als altres’

L’autor proposa una reflexió sobre la veritat i la mentida a través de les vivències d’un advocat

A punt de començar la 19a edició de BCNegra, les novetats del gènere disparen des de tots els terrats

Falta menys d’una setmana perquè comenci la 19a edició del festival BCNegra, que tindrà lloc del 5 a l’11 de febrer. Andreu Martín (Barcelona, 1949) és un autor que sempre hi ha participat, perquè sempre té novetats, més que per ser un treballador incansable –que també–, perquè és una mena d’addicte a la creació literària. Ara presenta Allò que només els passa als altres, en català a Crims.cat/Clandestina i en castellà, amb versió de l’autor, a Alrevés.

De novetats del gènere, n’hi ha moltes, autors consagrats com Dennis Lehane (Golpe de gracia), Bernard Minier (El valle), Jo Nesbo (La casa de la nit), Sandrine Destombes (Ritual), Xavier Aliaga (Això no és un western), Benjamin Black (Les germanes Jacobs), Maj Sjöwall (La dona que s’assemblava a greta Garbo), les obres de Maria Antònia Oliver que estan reeditant a La Magrana, el retorn de la Petra Delicado d’Alicia Gimenez Bartlett amb La mujer fugitiva... També hi ha autors debutants o no gaire coneguts, com ara Nil Kandel (Les flames de l’odi), Mercedes Rosende (Lágrimas de cocodrilo), Gal Gomila (Sotto voce), Marc Font (La modista de Gràcia), Gemma Romeu Puntí (Benvingut al caos), Bru Rovira (Matar el director)... I això només és una llista reduïda.

Entre tanta novetat pot costar destriar el gra de la palla i Martín ho posa fàcil: ell sempre és gra. La seva capacitat per crear i la seva tècnica narrativa fan que sempre parteixi d’una nota mínima alta. En algunes obres aquest gra és més ufanós que en altres, la nota és més alta, perquè no vol limitar-se a escriure novel·les de fórmula, no es vol escarxofar al seu espai de confort, i cada obra l’afronta com un nou repte i amb la intenció d’anar més enllà, pels lectors i per ell mateix. No es vol avorrir. Tot i la llarga carrera, continua buscant camins poc transitats. Si cal, es baralla amb el projecte, fins al punt d’estar temptat de deixar-ho estar...

En el cas d’Allò que només els passa als altres, la pista de com hem d’interpretar l’obra la tenim al títol. “Els autors i lectors de novel·la negra no solem ser policies i, encara menys, delinqüents. No pertanyem a aquest món però ens agrada acostar-nos-hi a través dels diaris, la televisió, el cinema, els llibres... I, tot plegat, són coses que els passen als altres”, comenta Andreu Martín. “És un món que sabem que existeix, que conviu amb el nostre però que afortunadament no ens toca de prop. I quan ens toca de prop, és una desgràcia!”

El protagonista és Marc Olvan, un advocat d’ofici, alcohòlic i enamoradís, a qui una mare desesperada perquè el seu fill està en presó preventiva de manera injusta encarrega que busqui draps bruts de Daniel Trujillo, el jutge que ha enviat a presó el seu fill. 

Olvan es mou, en bona part de l’obra i com a espectador privilegiat, per una Barcelona marcada per les màfies, on el jutge Trujillo lluita contra el perillós clan dels Klimovsky. La idea, per tant, és que l’acció de la trama passi, d’alguna manera, al marge de la vida del protagonista, al contrari del que els lectors estem acostumats.

Aquesta premissa creativa no vol dir que a l’obra no passi gaire cosa, en passen moltes de les clàssiques: assassinats pels carrers, batudes policials, detencions, pressions psicològiques, decisions arriscades, seduccions de tota mena... Però totes –fins i tot el clímax final amb una última pirueta de Martín– són narrades de lluny. “Perquè algú ho explica, perquè es llegeix als diaris, perquè se suposa, es rumoreja... Amb la inseguretat de saber si deu ser veritat o no. La meva intenció ha estat que el relat es converteix en una reflexió sobre la veritat i la mentida, sobre el que vivim, el que ens expliquen que vivim, el que interpretem que vivim...”

Martín, cada cop més, escriu la primera versió en català i, després, en fa la versió castellana. Versió, perquè es permet moltes llicències a l’hora de traduir. En castellà li surt de manera més natural el món exterior, l’acció. En català, el món interior, els sentiments.

“Aquest llibre m’ha costat molt d’escriure perquè el que jo domino de debò son els enfrontaments personals, les lluites, les persecucions, el gore, la peripècia, el patiment en primera persona. Tota l’estona em veia tan lluny dels autèntics escenaris de la novel·la que em semblava que no aconseguiria fer que cap lector s’hi interessés”, confessa. Afortunadament la va enllestir. La seva por era del tot infundada.

La segona novel·la de Pol Guasch manté l’exigència del seu debut

Ofert a les mans, el paradís crema és “un llibre en què cada dosi de dolor té el seu revers fulgurant i cada desenllaç augura un nou començament; desordenat com la memòria, fosc i lluminós alhora, és un text melancòlic com assistir a la fosa en negre de la joventut”. Pol Guasch (Tarragona, 1997) és autor de Napalm al cor (premi Anagrama 2021) i, també, dels llibres de poemes Tanta gana (premi Francesc Garriga 2018) i La part del foc (premi López-Picó 2021). Guasch ressegueix la història de dos amics, la Rita, que viu dalt d’un cim, i el Líton, que ve de la ciutat : la infantesa en contextos oposats, la descoberta del desig, els amors i la nostàlgia del futur que no serà. Junts, viuen l’emancipació i l’efervescència festiva de la vintena, però també les servituds de la família i d’una època marcada per l’extinció. En un món abocat al col·lapse converteixen l’amistat en una confabulació per pensar un univers habitable.

Ofert a les mans...
Autor: Pol Guasch
Editorial: Anagrama
Pàgines: 160
Preu: 17,90 euros

Sis pensadors catalans pensen i escriuen sobre el pensament

Sis pensadors contemporanis catalans conviden a explorar les dimensions del pensament humà al llibre Per què pensar?, dins la col·lecció La Blanca. Els autors reflexionen sobre què implica pensar avui en dia a través de diferents idees en un món “cada vegada més accelerat i digital”. També es proposen fer arribar la filosofia a un públic més ampli, a través d’uns textos sense tecnicismes, que ofereixen la visió de cada pensador sobre una gran varietat de temes: Breu història del pensament: el bolígraf i el pastís, de Xita Rubert (Barcelona, 1996); L’estufa, el Calvari, Eros, de Raül Garrigasait (Solsona, 1979); El valor de pensar, de Marta Jorba (Barcelona, 1985); Per què pensar? “Nanos gigantum umeris indidentes”, de Jaume Casals (Barcelona, 1958); Pensar a camp obert, de Fina Birulés (Girona, 1956), i Meditacions, de Josep Ramoneda (Cervera, 1949), que, a més, és el director de la col·lecció.

Per què pensar?
Autor: Diversos
Editorial: Edicions 62
Pàgines: 160
Preu: 18,90 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia