Un cor de dones ucraïneses canta a l’esperança al Lliure
‘MothersA song for Wartime’ reuneix un grup de refugiades, de 10 a 71 anys, de les ciutats de Mariúpol, Kíiv, Irpín i Khàrkiv
El Lliure convida a les famílies refugiades ucraïneses a Barcelona
La guerra inesperada (fos arran de la invasió russa de fa dos anys o durant els primers combats pel Donbàs, ara ja en fa deu) trenca els plans de futur. La directora i cantant polonesa Marta Górnicka ha aixecat Mothers A Song for Wartime com un crit d’alerta als ciutadans i soldats que moren en la guerra i, alhora, com un cant a l’esperança. L’espectacle es pot veure demà i dijous a la sala Fabià Puigserver del Lliure. Tot i que no hi ha programada cap acció concreta entre la companyia i els refugiats ucraïnesos a Barcelona, el Teatre Lliure els ha convidat que puguin assistir a aquestes funcions.
La directora advoca perquè el teatre postdramàtic esdevingui el teatre de l’esperança i la cultura. Assumeix el valor sanador de la cultura. I ho demostra el testimoni de Svitlana Berestovska quan diu que, després d’anys sense saber en quin front lluita el seu marit o com està la seva mare, li ha permès tenir un pla, un objectiu i de recuperar l’empenta. El cor ha estat terapèutic i serveix per reivindicar les cançons shchedrivka, una cançó tradicional ucraïnesa precristiana que cantaven només dones i criatures, i que envia un missatge de felicitat i de renaixement del món. Górnicka explica que aquestes trobades permetien a grups de dones cantar i ballar juntes. I, amb el temps, es va anar construint el relat, la cançó. També passa similar en el seu muntatge, on s’incorporen jocs infantils, cançons tradicionals, encanteris i declaracions polítiques (com ara, l’evidència que l’exèrcit rus viola dones a Ucraïna per a degradar més la resistència). Les protagonistes són un grup de dones d’Ucraïna, Bielorússia i Polònia. Algunes van fugir de la guerra i d’altres de la persecució política. Són mares i filles, tenen entre 10 i 71 anys –cadascuna amb la seva experiència política única i una història vital diferent–, i s’aturen per parlar juntes a l’escenari.
El Cor de Mares els permet imaginar un món sense guerra. Parlen com a protagonistes de la guerra, comparteixen experiències individuals i intenten sanar les experiències viscudes a través de la comunitat. “En el passat, el cor havia de santificar la unitat de la vida i proporcionar un renaixement, una recuperació. Era la força oposada a l’aniquilació”, explica Górnicka. L’actriu Valeria Obodianska remata: “El teatre és, ara, el nostre mètode de lluita.”
