Art

cultura

Mor Mercè Vidal, referent en l’estudi del noucentisme

Mercè Vidal, especialista en noucentisme, ha mort sobtadament als 73 anys. El seu ingent treball sobre aquest estil arquitectònic va omplir grans buits d’estudi, amb el repte de divulgar-lo. “És encara un patrimoni molt desconegut per al gran públic, sobretot si el comparem amb el del modernisme, del qual hi ha una inflació de llibres i guies”, deia. Vidal considerava el noucentisme, inseparable del projecte polític de la Mancomunitat de Catalunya, el moviment català més “identitari” del segle XX.

Doctora per la Universitat de Barcelona (1989) amb la tesi Teoria i crítica en el Noucentisme. Joaquim Folch i Torres, per aquesta obra cabdal va obtenir el Premi IEC d’Arqueologia i Història Antiga Josep Puig i Cadafalch el 1990 i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques el 1991.

Nascuda a Esplugues de Llobregat el 1950, va exercir de professora del Departament d’Història de l’Art de la UB i des del 1986 era membre del Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON) de la mateixa universitat. També va impartir docència a l’Escola Universitària de Formació del Professorat (UB), a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (en la càtedra d’Ignasi de Solà-Morales i Rubió de la UPC), a Eina i a la Universitat de Lió, i va fer estades de recerca a la Fondation Le Corbusier de París (2006).

Va assumir les tasques de crítica d’art a la revista Serra d’Or, en la secció d’art dirigida per Alexandre Cirici, des del 1972. Com a comissària, va tenir cura de les exposicions Art i modernitat als Països Catalans (1978), Homenatge de Catalunya a Alexandre Cirici 1914-1983 (1984), El Noucentisme. Un projecte de modernitat (1994, guardonada amb el Premi ACCA de la Crítica d’Art), Manuel Sayrach i Carreras. Arquitecte humanista (2011) i La casa noucentista: arquitectura unifamiliar a Catalunya, 1913-33 (2018).

Tal com recull el Diccionari d’Historiadors de l’Art Català de l’IEC, com a historiadora va publicar, entre d’altres, Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i modernitat, juntament amb Alícia Suàrez (1993); 1912. L’exposició d’art cubista de les Galeries Dalmau (1996); Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí (2005; VIII Premi d’Investigació Local i Comarcal Llorenç Sans, del Patronat de Cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat), i Joaquim Folch i Torres. Últims escrits (2009). Els seus darrers llibres van ser Joaquim Folch i Torres. Llibre de viatge 1913-1914 (2013), Enric Prat de la Riba i les arts. Recull epistolar 1911-1916 (2014) i va dirigir l’obra Joies del Noucentisme (2016). Comissària de l’Any Joaquim Folch i Torres, impulsat per la Generalitat, va formar part del Comitè Organitzador del I i II Simposi Internacional sobre el Noucentisme (Sitges, 2015 i Girona, 2017).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

El FEMJazz! tornarà a tenir la Draga com a escenari principal en la 30a edició

banyoles
Cinema

Cate Blanchett rebrà un Premi Donostia al Festival de Sant Sebastià

Sant Sebastià
ÒPERA

La directora Emma Dante castiga el ‘bullying’ a ‘La cenerentola’ de Rossini

BARCELONA
cinema

Pablo La Parra Pérez, nou director de la Filmoteca de Catalunya

Barcelona

Nou programa d’arts per quan tanqui Can Maristany

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Un renovat Aplec de la Salut reviu la llegenda de la pesta

SABADELL
TEATRE

Chévere incorpora llenguatge per a sords i cecs a ‘Helen Keller: a muller marabilla’

BARCELONA
J.M. Codina Tobias
Novel·lista

“La felicitat fa basarda perquè mena cap a una sensació de buit”

Barcelona
música

Un infart acaba amb Steve Albini, monument del rock alternatiu

girona